El síndrome de la dona informàtica

Avui he trobat el següent article de Kathryn Hart, Mi experiencia como emprendedora, que m’ha agradat molt, doncs comparteixo la seva opinió. Les dones som i podem ser molt emprenedores, i podem perfectament prosperar en una professió majoritàriament dominada per homes, però hem d’estar disposades a “ignorar” certs comentaris que la gent, sense mala fe, fa habitualment per desconeixement.

Us explico la meva experiència com a emprenedora i com a tècnica informàtica, dues característiques que normalment s’atribueixen als homes.

El 1998, dos amics i jo vam fundar una empresa d’informàtica que avui és HCA. Automàticament, la gent es pensava que jo era la secretària i els altres dos nois els informàtics però resulta que jo era la programadora.

Malauradament, van ser moltes les vegades en que vaig haver de sentir: “Jo vull parlar amb l’informàtic“, i en respondre: “Jo també sóc tècnica informàtica, si m’expliques el que vols també et podré ajudar“, més de la meitat de la gent es va sorprendre i es va quedar dubtant.

Malgrat que la meva especialitat sigui l’anàlisi i implementació d’aplicacions a mida, he fet una mica de tot: des de grimpar cables de xarxa, desinfectar ordinadors de virus, instal·lar sistemes operatius i controladors, etc…

Més endavant, vaig entrar a fer 20 hores setmanals a l’ajuntament del meu poble com a tècnica informàtica externa, facturant mensualment. Durant els quasi 7 anys que hi vaig ser, cada vegada que trucava algú pel servei d’informàtica, en sentir la veu d’una dona em dèien: “vull parlar amb l’informàtic, em passes amb ell?” i en dir-los “sóc jo” es produïa un silenci durant uns segons…..

Ara tinc la sort de formar part de l’equip TIC de Dipsalut, on desenvolupo la meva passió / professió: anàlisi i implementació d’aplicacions en el núvol, així com el business intelligence, nova disciplina sobre la qual vaig basar el projecte final de carrera i que m’apassiona. Tot l’equip TIC està format per homes i jo sóc quasi un d’ells, doncs fan bromes sobre dones a davant meu, lo qual indica que no hi veuen diferència i això em satisfà moltíssim.

Malgrat tot, de vegades encara noto que quan truquen altres informàtics de fora, directament demanen pel meu company, que és més de la vessant de sistemes, encara que el tema de la trucada estigui relacionat amb la vessant de gestió, que és més el meu perfil. Què hi farem…  Sóc jo que m’ho imagino? Serà que tinc “el síndrome de la dona informàtica” ? 😉

Anuncis