OPEN WORLD FORUM, Paris 30 i 31 octubre 2014

També trobareu aquest article al Web del COETIC. http://www.coetic.cat/content/open-world-forum-paris-30-i-31-octubre-2014.php

Sota el lema «Take Back Control» va tenir lloc a París la edició 2014 de l’OPEN WORLD FORUM, conferència mundial organitzada anualment des del 2008 on més de 120 experts han compartit experiències entorn al programari lliure, promovent la reflexió sobre temes que hi estan estretament relacionats, com el codi obert (Open Source), les dades obertes (Open Data), la innovació oberta (Open Innovation), el web obert (Open Web) i el maquinari obert (Open Hardware).

A més del programari lliure, totes les ponències i taules rodones han estat estretament lligades amb les dades, que són el petroli del segle XXI. Concretament, han entrat en escena els grans conjunts de dades o Big Data, les dades obertes o Open Data, les dades públiques i les dades privades. I relacionat amb aquest últim conjunt de dades, també s’ha parlat de la seguretat i la privacitat, dos temes que no podem ignorar i on les solucions FLOSS (Free, Libre & Open Source Software) poden ser la resposta al problema.

I perquè aquest lema «Take Back Control» ?

Resposta senzilla: «Cal reprendre el control de totes aquestes dades i el programari lliure ens hi pot ajudar». I de quina manera? Doncs perquè amb l’accés al codi font podem saber què es fa realment amb les dades. I ara més que mai, en l’era post-Snowden on s’ha perdut la confiança en el programari tancat, la seguretat és un aspecte clau per a qualsevol usuari TIC responsable. Només la transparència ens pot generar confiança i aquesta transparència només la trobem en el codi obert.

I el rol de les comunitats en tot això?

Les comunitats ho són tot! El programari lliure està sempre lligat a les comunitats, les quals involucren tant a desenvolupadors com als propis usuaris. Es tracta d’ «ajudar als usuaris a controlar el programa» i no de «deixar que el programa controli als usuaris»!
És en el si de les comunitats obertes on neixen i creixen nous valors per a la nostra societat, doncs es tracta que tothom contribueixi i que tothom comparteixi, en un model on tothom hi guanya, doncs el producte final acaba essent de molta qualitat i tothom n’està satisfet.
Aquest paradigma és aplicable també a la recerca científica i a moltes altres àrees o sectors, i en aquest escenari, les administracions públiques també entren en joc.

Quin paper juguen les administracions?

En la conferència «From Open Data to Open Government, the french strategy» s’han exposat les polítiques d’obertura i reutilització de dades públiques del govern francès i també les noves maneres de participació ciutadana mitjançant les quals se’ls incita a contribuir en diferents projectes, tant aportant dades, com opinions i idees.  Un exemple de col·laboració entre administracions i ciutadans és la base d’adreces nacionals oberta (BANO http://openstreetmap.fr/bano/premiere-etape-atteinte. Es tracta d’una base d’adreces geo-localitzades sobre Open Street Map, on un percentatge elevat de la contribució ha estat dels ciutadans.

D’altra banda, s’ha parlat d’un canvi de cultura de les administracions: la transparència dels governs i la transparència pro-activa. La primera fa referència a les accions que emprèn una administració per informar els ciutadans sobre la seva gestió segons el que li exigeix la llei, i la segona fa referència a la capacitat d’analitzar quines dades poden ser útils a la societat civil i de quina manera és millor presentar-les, anant més enllà del que requereix la llei, és a dir, anticipant-se a les peticions d’informació.

Quin és el rol de la societat civil en un Govern Obert?

Com va expressar en Paul Maassen, coordinador de la societat civil del Open Government Partnership [http://www.opengovpartnership.org], un comitè internacional que ajuda i assessora als països que volen avançar en matèria de transparència, el rol de la Societat Civil és cabdal.

Els governs han de treballar estretament amb la societat civil per desenvolupar i implementar un pla de Govern Obert que sigui realment útil a la societat. A més, un gran projecte de dades obertes i govern obert, per més ben fet que estigui, si no té usuaris, no té sentit de ser. Per assegurar-se usuaris consumidors de les dades cal fer-los participar i que se sentin part del projecte.

D’altra banda, els ciutadans hem de ser a la vegada «increpants» (fent referència al dret de requerir constantment explicacions) però també «encoratjadors» quan les coses es fan ben fetes. Cal també que comprovem que les coses es fan i que tot això del govern obert no es quedi simplement  en un grapat de bones intencions.

Diapositiva de Etalab
Imatge 1: Diapositiva de la presentació d’Etalab: “La societat té el dret de requerir a qualsevol administració pública explicacions sobre la seva gestió”

En tots els projectes de govern obert, les TIC han estat l’element que ha permès estendre i millorar les relacions entre ciutadans i administracions. Es tracta d’una transformació democràtica que ja ha començat i el procés és irreversible! La bona recepta és doncs: Transparència + Participació + Col·laboració.

Indubtablement, hi ha una gran similitud entre codi obert i govern obert, ja que en ambdós casos cal crear una comunitat i col·laborar estretament per aconseguir un producte final de qualitat que finalment es comparteix amb la societat en general, en benefici de tothom (ciutadans, governs, empreses, educació…).

I parlant de centres educatius, de coneixement obert i d’innovació oberta …

S’ha comptat amb la presència del Open Knowledge France (http://fr.okfn.org/), un organisme que promou el coneixement obert a partir de projectes com l’ «escola de dades», iniciat per l’Open Knowledge Foundation al maig 2012, l’objectiu del qual és donar a la societat civil les eines i competències necessàries per reutilitzar dades, manipular-les i analitzar-les. Es treballa principalment per temàtiques concretes, utilitzant eines lliures i de codi obert, generant jocs de dades tractables i finalment, infografies i gràfics per presentar els resultats.

També vaig assistir a un workshop sobre dades obertes on el projecte de laboratoris oberts de «La Paillasse» (http://lapaillasse.org/) em va cridar molt l’atenció. Aquesta organització no lucrativa afavoreix la creació de laboratoris comunitaris dedicats a la experimentació i innovació oberta. Per exemple, en naus cedides per ajuntaments i amb material que grans empreses farmacèutiques ja no utilitzen, han muntat laboratoris on tothom pot anar a aprendre i experimentar la ciència. Aquests laboratoris sovint estan tematitzats: biotecnologia, robots, drones, ciències cognitives, arqueologia, jocs, etc…

La Paillasse
Imatge 2: Presentació de “La Paillasse”, laboratoris oberts i biohacking

IPoppy relacionat amb la educació, en l’apartat “Experiment” de l’OWF14, hem pogut interactuar amb en Poppy, un robot humanoide construït a partir de peces impreses en 3D. El project Poppy (https://www.poppy-project.org/) consisteix en permetre a qualsevol persona entendre el món digital i esdevenir un creador. El repte consisteix en involucrar principiants i experts, científics, educadors, desenvolupadors i artistes que comparteixen una visió comuna: els robots són una eina molt bona per a la educació i la creativitat. La comunitat d’aquest projecte desenvolupa creacions robòtiques que són fàcils de construir, personalitzar, desplegar i compartir, alhora que promou el codi obert compartint el maquinari creat, el programari emprat per controlar els robots i també les eines web que utilitzen en els seus projectes. D’aquesta manera, el coneixement compartit online es va acumulant amb les contribucions pedagògiques i tècniques de la comunitat.

Dreta: Imatge 3, Poppy, el robot creat a partir de peces impreses amb una impresora 3D

El model de negoci de les empreses de serveis i producció de programari lliure

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
 Imatge 4: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Tant les empreses que desenvolupen programari lliure com les que ofereixen serveis relacionats amb el mateix tenen la ferma voluntat de comprometre’s en relacions sostenibles amb els seus clients. Això significa compartir el valor, el respecte i la protecció de les dades del client, així com construir i establir relacions obertes, en lloc de construir cadenes amb llicències privatives. Les empreses consumidores de programari o de serveis cada cop valoren més aquests aspectes a l’hora de triar un proveïdor de solucions.

D’altra banda, l’empresa productora de programari lliure gaudeix de cert avantatge competitiu en tant que es beneficia de l’alta productivitat dels seus empleats, generalment molt motivats, àgils i altament tecnificats. Els seus programadors solen tenir ments obertes i grans aptituds tècniques.

En la diapositiva següent s’intenta escenificar que les empreses de desenvolupament de programari lliure tenen una vida més llarga que les empreses tradicionals que desenvolupen programari privatiu i que no s’han sabut adaptar als canvis del mercats i necessitat dels seus clients. I els clients ara volen llibertat!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
Imatge 5: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Les empreses consumidores de programari lliure

Al 2014 ja es pot afirmar que el 100% de les grans empreses utilitzen, d’una manera o altre, programari lliure. La majoria d’empreses afronten grans reptes relacionats amb les TIC: adaptació a una evolució constant, la globalització de la competència, la seguretat de les seves dades i coneixement del negoci, la necessitat de reaccionar cada cop més ràpidament a les necessitats del mercat, entre altres.

La confiança en un ecosistema controlat, conegut i alhora dinàmic, que evoluciona cap a productes de gran qualitat, és cada vegada més alta. Aquest ecosistema és precisament el que trobem en les solucions FLOSS, que a més ofereixen un nivell de llibertat molt alt en comparació a les solucions privatives. La independència del proveïdor de solucions TIC és important, perquè evita haver de pagar costos imprevistos si el proveïdor d’una solució privativa de sobte ho decideix.

D’altra banda, el programari lliure està present arreu. Fins i tot els gegants d’Internet l’utilitzen (Cassandra, MongoDB, Hadoop,.. estan al darrera de Google, Facebook, Amazon..). Més del 60% dels servidors web funcionen amb programari lliure, un de cada dos avions també i la majoria de borses de cotització! Així doncs, qui diu que el programari lliure no està fet per a sistemes crítics?

Els gegants d’Internet són els dolents de la pel·lícula?

Diapositiva de Framasoft
Imatge 6: Presentació de FramaSoft

En una de les conferències es va plantejar el fet que els gegants d’Internet, coneguts com «GAFAM» (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) no contribueixen gaire al coneixement col·lectiu. Més aviat volen el coneixement per a ells, per tal d’augmentar encara més la seva xifra de negocis, que com veiem en el gràfic adjunt, és bastant escandalosa! Aquests gegans han comprat més de 400 empreses més petites pel sol fet que representaven una amenaça per als seus productes o serveis. Senzillament les han absorbit.

La transparència «Degooglisons Internet!» (a la dreta) ens ha fet somriure però també reflexionar sobre aquest escenari de monopoli.

El programari lliure resistirà ara i sempre a l’invasor!

Diapositiva de Framasoft, Dégooglisons Internet
Imatge 7: Presentació de FramaSoft

I el web?

Com va dir el president de Mozilla Europe en la seva conferència, el web és una plataforma lliure i neutral. El web no pertany a ningú i pertany a tothom! Amb la obertura del web es va obrir la possibilitat de participar en el mateix, construint lliurement els continguts que avui estan al núvol. El web en sí és doncs una plataforma col·laborativa construïda una mica per tots.

Aprofitant que parlem de Mozilla, estan promocionant nous smartphones que funcionen íntegrament amb programari lliure i capaces de deduir les aplicacions que necessitarem en un moment o altre del nostre dia a dia.

I el núvol?

Dues grans preguntes finals a mode de reflexió: Com podem confiar tranquil·lament les nostres dades a un servei en línea que pot tancar d’un dia per l’altre? Com podem, en la era del Big Data, lliurar les nostres dades als gegants d’Internet, que ens estudien de tal manera que fins i tot poden predir les nostres intencions!

En aquest món de grans volums de dades, qualsevol de nosaltres pot ser en el punt de mira. Avui dia, el programari lliure representa la única alternativa al model de programari tradicional i la millor aproximació per reprendre el control de les nostres dades. Així doncs, tornem al principi: «Take back control»!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL
Imatge 8: Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL de France

En resum, han estat dos dies intensos a l’#OWF14 escoltant els punts de vista, experiències i debats d’opinions dels diferents actors del món del Free, Libre and Open Source Software. El programari lliure i la filosofia que hi ha darrera (col·labora, participa i comparteix) ofereix un munt de possibilitats d’aplicació en tots els camps, humanitari, cultural, governamental, científic, educatiu, comercial. Només és qüestió d’obrir la ment per adonar-se’n.

Anuncis

Munich, un cas d’èxit de migració a programari lliure

El 8 d’abril de 2014 finalitza el suport per a Windows XP i Office 2003. Són moltes les organitzacions, públiques o privades, que s’estan plantejant, o pot ser ja implementant, una migració de les seves estacions de treball, o bé cap a Windows 7, o bé cap a GNU Linux.

Migrar a programari lliure té un cost elevat a curt termini degut al cost de formació del personal, les tasques de conversió de dades i les hores d’implementació, però si ho mirem a llarg termini, representa un estalvi enorme alhora que garanteix la independència tecnològica, la compatibilitat i interoperabilitat, la independència de proveïdor i la seguretat de la informació.

El programari privatiu, a més dels costos elevats que suposa el fet que una organització perdi el control sobre la seva pròpia informació, també té costos fixos associats gens menyspreables (llicències, actualitzacions, manteniment, etc).

En aquest sentit, tot i que es pot optar per una migració a solucions privatives argumentant un menor TCO i la homogeneïtat final del sistema, aquesta decisió comporta una sèrie de desavantatges futurs que una organització hauria d’avaluar amb prou rigor, ja que poden representar un sobre-cost econòmic important a llarg termini degut al lligam amb protocols tancats. De fet, quan es depèn d’un únic proveïdor, s’està condicionat a les mesures o canvis que aquest decideixi imposar unilateralment en qualsevol moment.

El projecte de migració a programari lliure de l’Ajuntament de Munich, capital de l’estat de Baviera (Alemania) és un cas d’èxit referent en aquest sentit. A l’origen de la migració, que es va iniciar al 2004, hi havien 14.000 estacions de treball i el motiu era el mateix que se’ns planteja ara al 2014: la discontinuitat del manteniment i suport de l’aleshores popular Windows NT.

El projecte ha acabat aquest octubre 2013, gairebé una dècada després, amb un estalvi declarat pel municipi de €10M, i encara que Microsoft ho discuteixi, en Peter Hofmann -cap del projecte- assenyala que el motiu principal no va ser mai el cost, sinó la llibertat i la independència del proveidor. Actualment hi han 14800 estacions de treball emprant Linux i més de 15000 emprant OpenOffice.

Hoffman diu: “If you are only doing a migration because you think it saves you money there’s always somebody who tells you afterwards that you didn’t calculate it properly… That was never the main goal within the City of Munich. Our main goal was to become independent.“.

A finals del 2013 sabrem el cost exacte de tot el projecte, tot i que a l’agost d’aquest any Munich declarava haver invertit €23M en la migració a LiMux i OpenOffice, essent un import molt menor als €34m que costava la migració a Windows XP. I què hauria costat ara passar a Windows 7? Sense dubte, l’estalvi és encara més gran perque ara ja no estan lligats a ningú i ja no els afecta la discontinuitat del suport de XP en favor de W7.

El més sorprenent de tot, és que l’equip de desenvolupament, migració i suport final de les estacions clients LiMux és de només 25 persones. Amb aquest model, l’ajuntament desenvolupa programari adient a les seves necessitats i alhora contribueix a la comunitat de programari lliure. LiMux està basat en Ubuntu, KDE, LibreOffice i OpenOffice.

I ara què? Doncs Munich continua desenvolupant LiMux (propera versió a l’estiu 2014) que incorporarà els canvis de la darrera versió Ubuntu LTS. Peter Hoffman està satisfet, perquè sap que ha demostrat a altres organitzacions, grans o petites, que és perfectament possible migrar al programari lliure i, tot i ser un procés difícil que consumeix molt de temps i esforços, fer-lo realitat no significa “apagar” la teva infraestructura IT.

From: www.techrepublic.com/

La Societat del Coneixement que jo vull

PSiC El programari lliure permet que les empreses locals de qualsevol mida o estructura puguin especialitzar-se, modificar, millorar aplicacions o desenvolupar-ne de noves, i per tant, generar nou codi font, nou coneixement i nous serveis.

Aquesta aportació de valor a l’economia del coneixement les converteix en empreses més competitives que, a més, poden exportar els seus productes o serveis generats, contribuint així al creixement econòmic del sector, del territori i de la societat en general.

De fet, la primera conseqüència del desenvolupament d’un sector comporta automàticament la creació d’ocupació i la creació d’ocupació genera consum i activitat econòmica.

En aquest sentit, el programari lliure promou, gràcies a les 4 llibertats que atorga, la capacitat d’innovar i generar nou codi font, és a dir, generar nou coneixement. Tal com s’ha explicat abans, la conseqüència més immediata a la generació de coneixement és l’augment de la productivitat i de la competitivitat de les empreses, que comportaran al seu torn la creació de nous llocs de treball.

D’altra banda, es fa necessari que les empreses i professionals estiguin degudament preparats per a oferir serveis i productes de qualitat i siguin capaços de respondre eficientment a la demanda del mercat.

En aquest sentit, l’administració pot contribuir mitjançant accions de formació d’alt nivell [com el Màster de Programari Lliure per exemple] que dotin als professionals de les eines i coneixements necessaris per a una evolució òptima de les solucions tecnològiques basades en programari lliure.

El definitiva, el benefici que comporta l’adopció de programari lliure en la transformació de l’economia i en la creació d’ocupació és mutu. Per a l’administració representa, a més de modernitzar la seva economia, gaudir d’independència tecnològica i d’independència de proveïdor a l’hora de contractar, en tant que hi haurà prou empreses locals que podran oferir el mateix servei. Per a les empreses i professionals representa noves oportunitats laborals, oportunitats de millora professional, d’especialització i de col·laboració en xarxa.

A mode de conclusió, mereix ser comentada especialment la següent frase  del PSiC Pla de Serveis i Continguts de Catalunya (2005-2008):
“La societat del coneixement a Catalunya serà tal com la construïm. Els reptes són evidents per a tothom: allà on no actuem, altres ho faran per nosaltres. Serem el seu mercat.”
En aquest sentit, si no actuem impulsant i fomentant el programari lliure, serem el mercat de les grans empreses productores de software privatiu, i les nostres empreses difícilment podran créixer més enllà de la pròpia capacitat de mercat del territori. Si en canvi generem nou coneixement, nous productes i nou serveis basats en programari lliure, estarem construint la societat del coneixement que volem per a un futur més pròsper econòmica i socialment.

El benefici de les polítiques d’ús del programari lliure


Diagrama sobre cohesió digital i programari lliure

S’entén per cohesió digital la capacitat d’un territori i dels seus habitants de fer un ús intensiu i eficient de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per a que això sigui possible, cal que tant les tecnologies com la informació estigui a l’abast de tothom, sense discriminar cap sector de la societat per la seva situació econòmica, social o geogràfica.

El programari lliure està precisament a l’abast de tothom pel baix cost que representa adquirir-lo, si tenim en compte que en la majoria dels casos només cal una connexió a Internet per a descarregar-lo.

A més, la majoria de solucions de programari lliure són poc exigents en quant a prestacions de maquinari. No calen ordinadors d’última generació amb molta memòria i processadors potents per a fer-los funcionar correctament. En aquest sentit, és més sostenible utilitzar programari lliure perquè permet el re-aprofitament d’ordinadors que ja haurien quedat obsolets en entorns privatius.

Per aquestes raons, el programari lliure és més susceptible de ser utilitzat per tothom sense inconvenients. I si la gran majoria de la població d’un territori té accés a informació de qualitat i és usuària habitual de les TIC, llavors tindrà més possibilitats d’en sortir-se’n en l’àmbit laboral, educatiu i social.

En definitiva, la cohesió digital genera valor, benestar i indirectament riquesa, ja que una població més formada en l’ús de les TIC també és una població més preparada per treballar.

Així doncs, la majoria de plans directors de la societat de la informació elaborats per administracions públiques d’arreu del mon inclouen polítiques de foment de la cohesió digital de la població, perquè saben que tenen certes responsabilitats envers la societat, i també perquè és una manera de contribuir a generar un creixement social i econòmic generant nous serveis i continguts digitals.

Prova de tot lo dit són les línies de treball del Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat de Catalunya on s’especifica que:
“És un objectiu prioritari garantir l’accés a la informació i a la formació de tota la ciutadania, fent una atenció especial a aquells col·lectius que, per diverses raons, poden estar més discriminats.”
I també:
“Garantir l’èxit del procés d’adopció de les TIC implica assegurar que la ciutadania disposa de la formació adequada per fer-ne un ús efectiu i poder gaudir dels seus avantatges. Cal atendre també les necessitats formatives de tots aquells que per un o altre motiu no hi tenen un accés directe o fàcil.”

Per altra banda, la llibertat de localització i traducció de les aplicacions juga un paper important en la cohesió digital, ja que no és el mateix per al habitants d’un territori aprendre a utilitzar un programari en la seva llengua nativa, que haver-ho de fer en una llengua estrangera. I precisament, el programari privatiu pot no autoritzar la traducció de les seves interfícies, o bé exigir una costosa contraprestació. En canvi, el programari lliure facilita la traducció ja que aquesta s’entén com a aplicació directa d’una de les quatres llibertats que aquest programari atorga: la llibertat de modificació.

Fonts consultades:

Generalitat de Catalunya (2006). Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat de Catalunya. <http://www.lafarga.cat/sites/default/files/PSiC.pdf> [Consulta: març 2013].

Escola 2.0 a recuperació

Escola 2.0

La iniciativa Escuela 2.0 del Ministerio de Educación del Gobierno de España es va posar en marxa al curs 2009/2010 com a projecte integrador de les TIC en els centres educatius, establint els següents eixos d’intervenció:

– Aules digitals degudament equipades informàticament i ordinadors portàtils tant pels alumnes com per al  professorat.
– Connectivitat a Internet dins l’aula.
– Formació del professorat per a l’adopció d’aquestes tecnologies en la seva pràctica docent.
– Generació de nous materials digitals educatius.
– Implicar als alumnes i a les famílies en l’ús i custòdia d’aquests recursos tecnològics.

Aquest projecte s’orienta clarament a augmentar la cohesió digital de la població, dotant als estudiants (futurs ciutadans) dels recursos tecnològics necessaris per a no quedar exclosos de la Societat de la Informació.

Ara bé, no es van tenir en compte els nombrosos beneficis que aportaria el programari lliure en un desplegament tecnològic d’aquest tipus, ni el concepte educatiu que representa en sí mateix.

Aquesta omissió representa una feblesa o fins i tot un risc afegit per a l’èxit d’un projecte en el qual ja es partia de nombroses incerteses (el model idoni de portàtil, la propietat dels equips, el préstec per a que els alumnes se’ls poguessin emportar a casa, la connexió WIFI a l’escola, l’assegurança o el manteniment en cas d’avaries, etc).

Tal com va dir en Richard Stallman en un article que va quedar recollit al web del mateix Ministeri2, “El programari lliure és en si mateix educatiu pels valors que l’acompanyen”.

Si reflexionem en aquest aspecte, l’adopció de les TIC a les aules podria haver anat acompanyada d’una breu introducció a la història del moviment, donant a conèixer als alumnes i al professorat l’enorme capacitat organitzativa que tenen les comunitats desenvolupadores de programari lliure, l’alta fiabilitat que es mereixen els productes i la filosofia de transmissió de coneixement del moviment. En definitiva, seria una manera d’ensenyar-los que “junts es poden fer moltes i grans coses”.

D’altra banda, el fet d’utilitzar programari ofimàtic propietari en el desplegament del projecte comporta un dilema ètic important, del qual no tothom n’és conscient, i és que quan s’ensenya a un alumne a utilitzar una aplicació privativa, se l’està portant indirectament a comprar la llicència, o bé a copiar el programa il·legalment.

No es lícit ensenyar a un alumne que es pot violar la llei de propietat intel·lectual, ni tampoc obligar-lo a comprar una llicència quan podria perfectament capacitar-se digitalment amb programari lliure.

Un dels arguments esgrimits per alguns centres educatius per a forçar els pares a comprar/llogar un equip de determinades característiques és que tots han de ser d’iguals prestacions i tenir el mateix programari instal·lat. Segons ells, la única manera d’assegurar-ho és que el centre els compri i els reparteixi o en cobri una quota d’ús.

Aquest argument no és gens sostenible i no s’aguanta per cap banda, ja que molt alumnes ja tenen un ordinador amb característiques bàsiques a casa que podrien utilitzar, estalviant-se així aquest sobre-cost. En canvi, els pares van pagant una quota anual que en un breu període de temps pot representar perfectament comprar l’ordinador de nou. I què passa si l’alumne passa de primària a l’institut i les prestacions / model que necessita canvien segons el centre?

I pel que fa a disposar tota la classe del mateix programari, seria tant senzill com utilitzar distribucions de programari lliure en live-cd gràcies als quals tothom tindria el mateix escriptori i els mateixos programes col·locats al mateix lloc.

Així doncs, un alumne que portés el seu propi portàtil a classe, l’engegaria amb el live-cd durant les hores lectives, i podria escollir a casa si vol utilitzar-lo amb la configuració original que li van vendre o amb la mateixa que utilitza a l’aula.

Per descomptat, baixarien considerablement els problemes de virus derivats d’utilitzar mitjans extraíbles (com llapissos USB) per emportar-se els treballs fets a cole cap a casa i de casa al cole, ni la necessitat de congelar els ordinadors de l’aula per evitar desinstal·lacions involuntàries o danys en el sistema de fitxers per culpa d’apagar l’equip malament.

Pel que fa al risc d’accidents del maquinari durant aquest ús a les aules, hauria de ser cobert per l’assegurança pertinent, que ja es paga en qualsevol cas en els equips de lloguer del projecte.

I en el que respecta a la conscienciació de l’alumnat i de les famílies respectives sobre la cura i bon ús dels equips, quina millor responsabilitat que la de dur el propi ordinador de casa a classe. Em pregunto si els alumnes que han pagat una quota d’ús o de lloguer el tracten amb la mateixa cura…

Finalment, crec que en el context econòmic actual, l’única via sostenible de continuar desplegant la digitalització a les aules és impulsant-hi el programari lliure, el qual permet reciclar ordinadors vells ja que no necessita grans prestacions per executar-se àgilment. També és important la llibertat dels usuaris per a poder escollir el maquinari, evidentment dins d’uns límits acceptables pel que fa a les prestacions i característiques mínimes i màximes.

Per acabar, només resta dir que promoure i impulsar l’ús del programari lliure a les aules no només facilita la cohesió digital d’un territori, sinó que també capacita als seus habitants en les habilitats de reutilització del coneixement i de recursos.

Fonts consultades:

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Gobierno de España. http://www.ite.educacion.es/ca/escuela-20 [Consulta: març 2013]

Instituto de Tecnologías Educativas, Ministerio de Educación, Razones por las que deberíamos usar software libre en la escuela <http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/43/cd/modulo_3/razones_por_las_que_deberamos_usar_software_libre_en_la_escuela.html> [Consulta: març 2013].

Programari lliure o de codi obert

open-source-vs-free-softwareEl terme Programari Lliure prové de les llibertats que pot exercir qui el rep, és a dir, llibertat per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, millorar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores. En definitiva, el programari lliure atorga llibertats que el programari privatiu nega.

Pel que fa a les motivacions que porten al desenvolupament de programari lliure, la majoria d’estudis assenyalen motius individualistes (aprenentatge, satisfacció personal, resolució de problemes propis, reconeixement de la comunitat…), tot i que tenen un pes no menys important les raons econòmiques i els avantatges tècnics.

La motivació més filosòfica o ètica és la d’en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, que argumenta que el programari és coneixement que s’hauria de poder difondre en benefici de la societat, i que la ocultació de coneixement és una actitud antisocial.

Mentre en Richard Stallman construia els fonaments del moviment del programari lliure basant-se en quatre llibertats que podia exercir qui el rep, per la seva banda l’Open Source Initiative (OSI) va definir el programari de codi obert (open source software) fent èmfasi en la disponibilitat del codi font i no en aquestes llibertats.

Hi ha molta ambigüitat i polèmica entorn a aquests dos termes. Mentre el primer està relacionat amb l’ètica de compartir coneixement en benefici de tots, el segon està més relacionat amb l’avantatge tècnic de poder accedir al codi font. Tot i així, gairebé qualsevol programa considerat Programari Lliure és també considerat de codi obert (Open Source) i viceversa.

De les definicions de Stallman no es pot deduir enlloc que el programari lliure hagi de ser gratuit. En conseqüència, un programari podria vendre’s a un comprador atorgant-li les quatre llibertats estipulades per la Free Software Foundation. Un possible exemple de comprador podria ser una administració pública que volgués el programari per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores, i alhora estigués disposada a pagar-lo.

Hi han varis models de negoci per al programari lliure i el de prestació de serveis només n’és un. Hi ha el model de venda de marca o de venda de còpies de cds originals entre altres, com és el cas de certes distribucions de GNU/Linux.  D’altra banda, segons el tipus de llicència, no hi ha res que impedeixi que una empresa desenvolupi un programari lliure i només el distribueixi a qui li pagui un import.

La unió i la transferència de coneixement són la força

La unió fa la força

La unió fa la força

La filosofia del programari lliure, o més ben dit, l’ètica del hacker és un model a seguir per a tots els ciutadans del món que vulguin aconseguir fites en qualsevol camp. La unió i la transferència de coneixement són la força. Si volem quelcom, ens hem de moure, organitzar-nos i treballar plegats amb un objectiu. Si pel camí trobem col·lectius amb el mateix interès, hem d’intentar unir forçes. Quin millor exemple que el del projecte GNU/Linux !

El projecte GNU va ser iniciat per Richard Stallman amb l’objectiu de construir un sistema de programari complet totalment lliure. Sis anys després de l’inici d’aquest projecte en Linus Torvalds va construir el primer nucli (kernel) lliure, la peça que li faltava a GNU. Un centenar de programadors li van donar un cop de mà per integrar el programari de GNU amb el seu kernel, i d’aquí va sorgir el sistema operatiu GNU+Linux.