Innovació, municipis i persones

Divendres 11 de maig de 2018, 9.30 del matí al Citilab de Cornellà de Llobregat.

Participo en un col·loqui que porta per títol «Innovació, municipis i persones: L’hora dels alcaldes i alcaldesses» organitzat per Alcaldes.eu i el Citilab i en el qual parlem sobre com la interacció social genera Innovació i quins són els principals frens a la mateixa.

Col·loqui sobre innovació, municipis i persones

Em trobo en una antiga fàbrica tèxtil amb voltes de maons ceràmics i amb xemeneies industrials que data del 1897… us sona? (Umm… interessant). Casualitat? Segur que no! Aquella veueta que de tant en tant sentim a dins del nostre cap m’ha dit: «no ets aquí per casualitat, hi has vingut per copsar una oportunitat nova!»

A Anglès tenim 13.000 m2 de fàbrica industrial (La Burés) amb un BCIN a dins (la màquina de vapor més antiga d’Europa conservada al seu lloc original). Amb molts entrebancs i dificultats econòmiques, però ajudats per Diputació, Generalitat i el MNACTEC, l’ajuntament ha pogut al menys restaurar una de les tres naus del complex industrial Burés i els antics tallers de la màquina de vapor, amb la intenció de destinar-la a serveis i futur museu o centre d’interpretació. Però hi han tants metres que els possibles usos són moltíssims i, sobretot, la possibilitat d’innovar hi és ben latent. El MNACTEC ens està donant un cop de mà molt important en pensar i planificar la Burés a 10 anys vista.

L’edifici que acull el Citilab, l’antiga fàbrica de Can Suris, segueix mantenint l’essència industrial del segle XIX en la seva aparença i arquitectura, però adequada als nous usos del segle XXI. A les acaballes del segle XIX, les xemeneies dels vapors eren el símbol de la transformació de les societats industrials. Més de 100 anys més tard, la xemeneia de Can Suris recorda que hi ha una nova revolució en marxa: la societat del coneixement. (Ref: https://www.citilab.eu/qui-som/historia-can-suris-societat-coneixement/)

Formem la taula d’intervencions alguns representants de la «Quàdruple Hèlix» (els 4 agents socials que quan s’interrelacionen generen Innovació) és a dir, representants del món empresarial, acadèmic, ciutadania i administració pública.

Hi sóc per aportar les dues experiències d’Anglès en cocreació de continguts i participació ciutadana mitjançant la tecnologia. També és una nova oportunitat per mi, tant des del punt de vista de professional de la informàtica com des del punt de vista d’alcaldessa. I com no podia ser d’una altra manera, la similitud amb la Burés em porta a somniar molts horitzons.

Obre els parlaments el Sr. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, que parla de la fàbrica on hi han fet el Citilab i de com la van convertir en centre digital d’innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la Societat del Coneixement. A Citilab, Internet es considera un mitjà per innovar de forma més col·laborativa i integradora amb el ciutadà en el centre del procés. (Oportunitat captada).

El Sr. Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Catalunya, comenta que en pocs anys el 50% de la població es concentrarà al 2% del territori i que cal pensar ciutats més sostenibles que lluitin contra el canvi climàtic, fomentant la Innovació a nivell global. També ha parlat dels programes Horitzó 2020/30 i del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, també conegut com a Pla Juncker, ideal per a projectes molt innovadors on el risc és molt important.

El Sr. David Saldoni, President de l’ACM, intervé a continuació remarcant que «tothom pot tenir l’actitud emprenedora necessària per generar innovació: funcionaris, estudiants, emprenedors i per descomptat, polítics». També destaca que «hem de treballar des dels municipis a 10 o 20 anys vista». «Hem de ser capaços de planificar el desenvolupament d’un territori que no entèn de legislatures» i de «tenir una visió conjunta amb altres municipis».

Des de l’àmbit empresarial, la Sra. Maria Monzó d’Aigües de Barcelona comenta que 1 de cada 4 empreses catalanes fa innovació i que aquest element és el que les fa diferents. Cal potenciar la Innovació Oberta i ha recordat que cal una “col·laboració real” entre els integrants de la “quàdruple hèlix”.

A continuació, el Sr. Joan Romero d’ACCIÓ explica que «la Innovació s’ha democratitzat» i que «estem en un model sistèmic». Acció rep projectes innovadors i els canalitza cercant fons. Comenta que «estem en un moment clau: és una revolució en tots els punts de la cadena».

Tot seguit parlem de les experiències de les administracions locals. En primer lloc, intervé la Sra Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, dient que “qui innova no són els ajuntaments, sinó les ciutats”. Continuem els alcaldes de Sant Climent, el Sr. Isidre Sierra, del Papiol, el Sr. Jordi Bou i jo, explicant les experiències innovadores basades en la tecnologia que hem tingut als nostres municipis.

En el cas d’Anglès tenim dues plataformes tecnològiques basades en programari lliure de co-creació de contingut amb la ciutadania i les entitats sense ànim de lucre. La primera és el portal «Anglès en Xarxa» en el qual les entitats comparteixen informació de les seves activitats amb un calendari comú i l’ajuntament en fa difusió. La vaig crear abans de ser alcaldessa, quan tenia únicament el punt de vista de ciutadania/entitat.

La segona és el portal de govern obert «Som.Anglès.Cat» que permet als ciutadans col·laborar amb l’ajuntament votant, presentant propostes i consultant l’estat de les incidències que els mateixos ciutadans envien i que figuren en un mapa georeferenciat. És a dir, el ciutadà informa d’una incidència mitjançant el portal del qual és usuari registrat, ubica la incidència al mapa, pot pujar fotos i escriure una descripció de la problemàtica. En funció de la tipologia de la incidència el sistema envia alertes als responsables municipals que pertoca i finalment, des de l’ajuntament, informem al portal si aquella incidència s’ha resolt o està en procés i l’usuari que la va crear rep un avís.

Per acabar la meva intervenció, vaig remarcar que creia fermament que les administracions públiques hem d’estar compromeses amb la transferència del coneixement sense impediments i implementar polítiques públiques OBERTES/OPEN (un terme que prové del que es coneix com a programari lliure o programari de codi obert) però que va molt més enllà amb l’obertura de les dades que estan en poder de les administracions (Open Data) per tal de generar informació útil a la presa de decisions, la innovació oberta (Open Innovation), el web obert (Open Web) i fins i tot el maquinari obert (Open Hardware).

Llavors ha estat el torn del director de Microsoft a Catalunya i professor de la UPF Sr. Jordi Martí, reforçant la importància de la recerca, la innovació i l’emprenedoria oberta, dient que «hem de transformar-nos radicalment i governar la transformació digital, seguint empoderant a les persones i desenvolupant el seu talent». La frase que més m’ha agradat ha estat: «cal somiar per crear». I mentre l’escoltava, jo ja estava somiant.

El Sr. Artur Serra, Director del Citilab, ha explicat com es va desenvolupar el Citilab i que el seu valor més preuat són precisament les persones que aporten nous valors i coneixements. «S’ha democratitzat la seva infraestructura», ha explicat. I ha afegit «Tenim el perill que la societat es fracturi. Hem de difondre el Aprendre a Innovar! El ciutadà ha de tenir un accés universal a les TIC. Finalment, ha destacat que «sense els ajuntaments no es pot integrar a tothom a l’era digital».

El responsable d’Administracions Públiques del Banc de Sabadell, Sr. David Massana, i l’expert en Smart Cities, Sr. José Luis Núñez Freile han explicat els seus casos particulars i comentat que «la innovació ha de ser social».

Algunes de les conclusions més rellevants han estat que la indústria 4.0 generarà molts llocs de treball però de perfils totalment nous. Cal doncs fer una gran aposta per una formació adient i preparar-nos per  aquests canvis de perfils laborals.

Font: Citilab, ponents col·loqui

 

Anuncis

La informació és la clau

Han passat dos anys i no he publicat res, no pas per manca de motivació, sinó per manca de temps. La vida et porta per camins insospitats. Em vaig presentar amb una llista de candidats a governar a les passades eleccions municipals del 2015, i vet aquí que sóc alcaldessa.

He passat de ser una tècnica informàtica apassionada per la tecnologia, el Big Data, el Programari Lliure i l’OpenGov, a ser una política que gestiona un poble amb un equip de gent molt motivada.

Què em va motivar a presentar-me en una candidatura? Ser una mica “idealista” i pensar que m’havia arribat l’hora de criticar menys i de fer més. Perquè és cert: els ciutadans critiquem molt i sovint sense saber tota la informació, i curiosament, quan més informació reps i aprens, menys t’atreveixes després a criticar.

La lliçó més gran que he après en aquesta etapa és que res és el que sembla i que tot depèn del punt de vista des del qual es miri. El món és un puzzle enorme en moviment, i segons les peces que vas trobant i encaixant, es dibuixa una figura o una altra. Pot ser mai arribaràs a completar el puzzle, o pot ser sí. En qualsevol cas, és una tasca que requereix ser ferm, constant i analític, i sobretot, que t’agradi fer puzzles 😉

La informació és la clau. I aquí em retrobo amb la meva professió: les dades i els sistemes d’informació. Amb informació podem analitzar i prendre decisions. Prendre decisions és fer política. Els sistemes d’informació són unes especies “d’ecosistemes canviants”. Les dades es mouen (cada vegada n’hi han més), el programari de base evoluciona i s’ha d’anar millorant constantment, i en conseqüència, els resultats van canviant. Doncs bé, per a mi, gestionar un poble és una mica això: recopilar informació, millorar pas a pas la organització, planificar tasques, analitzar resultats i tornar a començar recopilant la nova informació generada. Sempre amb l’objectiu de treballar per l’interès públic.

I més coses que també tenia ganes de dir: el Govern Obert té molt a veure amb l’Open Source (programari de codi obert). Hem d’aconseguir que la gent s’impliqui i contribueixi a fer créixer un poble i un país que és de tots i per a tots.

El camí no és fàcil però, qui diu que m’interessen els camins fàcils?

M’agrada aprendre, aprendre constantment, i això és el que estic fent a la vida: sempre aprenent.

Visita al supercomputador Marenostrum III

Dimecres 15 d’octubre de 2014, Barcelona Supercomputing Center

A les 17:30h puntualment començà la visita al Supercomputador Marenostrum 3 al Barcelona Supercomputing Center (BSC), situat a prop de la UPC. Érem un bon nombre de professionals de les TIC, tant del COETIC com del COEINF. Vam aprofitar per fer-nos una foto plegats els que ja ens coneixíem i havíem coincidit en alguna altra visita d’interès-TIC.

En primer lloc ens van fer una explicació introductòria sobre el centre i el Marenostrum 3, que amb una capacitat de càlcul d’1,1 petaflops és un dels supercomputadors més potents d’Europa i el número 34 a nivell mundial.

Per a que us feu una idea, 1 petaflop és la capacitat d’un ordinador de fer operacions de coma flotant de l’ordre de 1.000 bilions per segon. Un supercomputador com el Marenostrum requereix un nombre massiu d’ordinadors que treballen en paral·lel en el mateix problema. Avui dia, el supercomputador més ràpid del món és en Titan, amb una capacitat de 20 petaflops.

El nostre supercomputador té:
– 48.896 processadors distribuïts en:
– 6.112 xips Intel SandyBridge de 2,6 GHz i 8 cores cada un,
– 3.056 nodes
– 84 xips MIC
– 2 PB de capacitat d’emmagatzematge en disc
– 100 Terabytes de memòria
El sistema operatiu utilitzat és Linux SuSe Distribution

Continuant amb la introducció, ens van explicar que aquest supercomputador és la tercera generació del MareNostrum -actualització que s’ha efectuat durant el mes de gener de 2013-, i que s’utilitza principalment en recerca i innovació.

Al centre hi treballen unes 330 persones, de les quals només una trentena s’ocupen del manteniment dels components i xarxes. La resta són majoritàriament professionals d’I+D procedents d’una trentena de països europeus que treballen en quatre grans àrees d’investigació:
– ciències de la computació
– ciències de la vida
– ciències de la terra
– aplicacions computacionals en ciència i enginyeria

Des de la seva fundació, l’any 2004, fins avui, han estat més de 3.000 projectes de recerca que s’han simulat en el MareNostrum, en tots els camps de la ciència i la tecnologia.
El 80% del temps de supercomputació es destina a projectes externs, d’investigadors públics (universitats, CSIC…), mentre que el 20% restant el fan servir els investigadors que hi ha al BSC a Barcelona. Alguns d’aquests projectes es realitzen per a empreses espanyoles, fins i tot PIMES que contracten el servei.

En el cas que una empresa vulgui simular, provar o executar els seus processos o investigacions en el Supercomputador MareNostrum 3, el BSC està disposat a posar a la seva disposició dos o més investigadors perquè col·laborin amb els d’aquesta empresa, per tal que el projecte arribi a bon fi.

Un cop acabada la introducció, arriba el gran moment: ens preparem per entrar a la sala on hi ha el MareNostrum… I de cop i volta, impacta (per a qui no sap on es troba el supercomputador), trobar-se en mig d’una capella de pedra preciosa escoltant cants gregorians!
Senzillament impressionant.

Ens van comentar que no és el supercomputador més ràpid però sí que és el més bonic del món, lo qual ens va fer gràcia a tots els assistents.

Supercomputador Marenostrum III

Supercomputador Marenostrum III a l'edifici Capella UPC
Finalment, ens van projectar un video d’increïble qualitat gràfica on es representaven exemples de projectes d’investigació en els quals es va utilitzar el MareNostrum. Tot el que representa un risc investigar en el món real, com pot ser una explosió, l’impacte d’ocells en un avió, un fenòmen climàtic, o fins i tot una explosió nuclear, poden ser simulats a partir de variables en el supercomputador.

Projectes del BSC

Després del video, va arribar el torn de preguntes. Com que vaig veure que una de les aplicacions era Big Data, la meva pregunta va anar orientada en aquest camp. El supercomputador està connectat a infraestructures de Big Data del BSC-CNS que sumen un total de 11 petabytes. Tot el sistema està connectat a les universitats i principals centres de recerca europeus mitjançant fibra òptica, cosa que facilita la transmissió de dades als investigadors que necessiten analitzar i processar grans quantitats de dades.
Finalment, vam sortir de la capella passant per un museu de supercomputadors antics que havien format part del BSC.

Va ser una visita de 90 minuts molt interessant i entretinguda que sense dubte recomano a qualsevol professional de les TIC.

Resum TIC 2013

Moltes coses han passat aquest any 2013 en el món de les TIC i no podia acabar-lo sense fer-ne un resum.

Des del meu punt de vista, crec que el més destacable ha estat la revelació de l’espionatge massiu que fan els governs de molts països del món -no només els EUA- mitjançant Internet i les aplicacions que utilitzem els ciutadans. És l’any doncs en que tothom pren consciència del que molts ja sabíem: que qualsevol de nosaltres pot estar essent vigilat per mitjà de les TIC. El mes de juny va tenir lloc el Ier Congrés de Seguretat a la Xarxa, Ciberespionatge i Ciberseguretat a Catalunya, on es va posar de manifest que la ciber-criminalitat està a l’ordre del dia i que s’està duent a terme una guerra a l’ombra on els soldats estan atacant còmodament i silenciosament des d’una cadira i un escriptori.

També podria dir que l’any 2013 és l’any del Big Data, l’any en què prenen relevància la gran quantitat de dades que generen les empreses i administracions públiques, i que degudament tractades i analitzades poden ajudar a prendre decisions clau, doncs permeten tenir una visió molt més global d’un negoci o d’un territori. Per tal d’agilitzar les infraestructures de Big Data, IBM va treure al mercat l’abril passat la tecnologia BLU Acceleration que millora notablement la velocitat i rendiment d’aquestes eines d’anàlisi.

En quant a llençaments de nous dispositius, cal destacar l’iPhone 5C i 5S, essent aquest últim el primer smartphone amb processador de 64 bits, i pel que fa a consoles de joc d’última generació, la Xbox One i la Play Station 4. Les impressores 3D, ja presentades al 2010, que permeten imprimir objectes sòlids de plàstic, entren amb força en el mercat d’usuaris finals a un preu inferior als 1000 euros.

D’altra banda, algunes empreses -entre les quals Amazon– anuncien que començaran a utilitzar drones per a dur a terme la seva activitat de lliurament de paquets, tot i que està per veure com ho fan compatible amb la regulació de l’espai aeri.

També és l’any del 30è aniversari del llençament de Microsoft Windows i el 5è aniversari d’Android.

A mode de conclusió, Google també ha realitzat una recopilació dels termes més buscats pels seus usuaris i que es pot consultar a www.google.com/zeitgeist/Zeitgeist és una expressió alemana que significa “L’Esperit del Temps”.

Que tingueu un molt bon fi d’any i millor 2014 !!!

Campanya en contra de l’exclusió de les Enginyeries Informàtiques a la LSP

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Des d’aquí demano a tothom que doni suport a la campanya en contra del projecte de Llei de Serveis Professionals, mitjançant el qual la Enginyeria Informàtica i la Enginyeria Tècnica en Informàtica podrien quedar excloses del reconeixement professional que mereixen com a “Enginyeries“.

L’enllaç per signar es troba a:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-economía-y-competitividad-trato-igualitario-a-ingenierías-en-informática-en-la-futura-lsp

El Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria Tècnica en Informàtica (CONCITI), el Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria en Informàtica (CCII), la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDII) i la Reunió d’Estudiants d’Enginyeries Tècniques i Superiors en Informàtica (RITSI), alerten de les greus conseqüències que s’en derivarien en el següent comunicat del 12 d’abril de 2013:

Open Data

Les dades obertes s’han posat “de moda” i no fa gaire (el 5 de novembre de 2012) va tenir lloc la primera jornada de dades obertes a Catalunya. Us deixo un enllaç interessant [http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2012/11/05/i-jornada-dades-obertes-a-catalunya/] des del qual tindreu accés als vídeos de la jornada completa.

Crec que la motivació que porta les administracions públiques a alliberar dades es basa en tres grans eixos:

  • Per una banda, la necessitat de recuperar l’interès dels ciutadans per les accions de govern i fer-les més transparents.
  • Per l’altra, la voluntat de reutilitzar experiències i casos pràctics tot generant riquesa i ocupació. És a dir, que és una manera de desenvolupament empresarial, ja que a partir d’aquestes dades obertes, les empreses poden analitzar la viabilitat de les seves accions, o fins i tot descobrir nous models de negoci.
  • Contribuir a que les administracions siguin més interoperables.

Pel que fa a la similitud entre l’alliberament de programari i l’obertura de dades per part de l’administració, diria que totes dues accions es centren en el segon eix: la voluntat de reutilitzar experiències.

Les empreses de Noves Tecnologies de Girona a favor del referèndum

L’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona [AENTEG] ha enviat amb data d’avui a tots els seus associats i a la premsa el següent comunicat:

NP AENTEG – Procés de consulta

M’ha semblat adient compartir-lo amb els lectors d’aquest bloc, com a mostra de total suport al seu contingut.