La informació és la clau

Han passat dos anys i no he publicat res, no pas per manca de motivació, sinó per manca de temps. La vida et porta per camins insospitats. Em vaig presentar amb una llista de candidats a governar a les passades eleccions municipals del 2015, i vet aquí que sóc alcaldessa.

He passat de ser una tècnica informàtica apassionada per la tecnologia, el Big Data, el Programari Lliure i l’OpenGov, a ser una política que gestiona un poble amb un equip de gent molt motivada.

Què em va motivar a presentar-me en una candidatura? Ser una mica “idealista” i pensar que m’havia arribat l’hora de criticar menys i de fer més. Perquè és cert: els ciutadans critiquem molt i sovint sense saber tota la informació, i curiosament, quan més informació reps i aprens, menys t’atreveixes després a criticar.

La lliçó més gran que he après en aquesta etapa és que res és el que sembla i que tot depèn del punt de vista des del qual es miri. El món és un puzzle enorme en moviment, i segons les peces que vas trobant i encaixant, es dibuixa una figura o una altra. Pot ser mai arribaràs a completar el puzzle, o pot ser sí. En qualsevol cas, és una tasca que requereix ser ferm, constant i analític, i sobretot, que t’agradi fer puzzles 😉

La informació és la clau. I aquí em retrobo amb la meva professió: les dades i els sistemes d’informació. Amb informació podem analitzar i prendre decisions. Prendre decisions és fer política. Els sistemes d’informació són unes especies “d’ecosistemes canviants”. Les dades es mouen (cada vegada n’hi han més), el programari de base evoluciona i s’ha d’anar millorant constantment, i en conseqüència, els resultats van canviant. Doncs bé, per a mi, gestionar un poble és una mica això: recopilar informació, millorar pas a pas la organització, planificar tasques, analitzar resultats i tornar a començar recopilant la nova informació generada. Sempre amb l’objectiu de treballar per l’interès públic.

I més coses que també tenia ganes de dir: el Govern Obert té molt a veure amb l’Open Source (programari de codi obert). Hem d’aconseguir que la gent s’impliqui i contribueixi a fer créixer un poble i un país que és de tots i per a tots.

El camí no és fàcil però, qui diu que m’interessen els camins fàcils?

M’agrada aprendre, aprendre constantment, i això és el que estic fent a la vida: sempre aprenent.

Avui em sento una mica com una “fulla de tardor”, esperant ser portada pel vent a veure paisatges i colors, tal com diu aquesta cançó:

Anuncis

Visita al supercomputador Marenostrum III

Dimecres 15 d’octubre de 2014, Barcelona Supercomputing Center

A les 17:30h puntualment començà la visita al Supercomputador Marenostrum 3 al Barcelona Supercomputing Center (BSC), situat a prop de la UPC. Érem un bon nombre de professionals de les TIC, tant del COETIC com del COEINF. Vam aprofitar per fer-nos una foto plegats els que ja ens coneixíem i havíem coincidit en alguna altra visita d’interès-TIC.

En primer lloc ens van fer una explicació introductòria sobre el centre i el Marenostrum 3, que amb una capacitat de càlcul d’1,1 petaflops és un dels supercomputadors més potents d’Europa i el número 34 a nivell mundial.

Per a que us feu una idea, 1 petaflop és la capacitat d’un ordinador de fer operacions de coma flotant de l’ordre de 1.000 bilions per segon. Un supercomputador com el Marenostrum requereix un nombre massiu d’ordinadors que treballen en paral·lel en el mateix problema. Avui dia, el supercomputador més ràpid del món és en Titan, amb una capacitat de 20 petaflops.

El nostre supercomputador té:
– 48.896 processadors distribuïts en:
– 6.112 xips Intel SandyBridge de 2,6 GHz i 8 cores cada un,
– 3.056 nodes
– 84 xips MIC
– 2 PB de capacitat d’emmagatzematge en disc
– 100 Terabytes de memòria
El sistema operatiu utilitzat és Linux SuSe Distribution

Continuant amb la introducció, ens van explicar que aquest supercomputador és la tercera generació del MareNostrum -actualització que s’ha efectuat durant el mes de gener de 2013-, i que s’utilitza principalment en recerca i innovació.

Al centre hi treballen unes 330 persones, de les quals només una trentena s’ocupen del manteniment dels components i xarxes. La resta són majoritàriament professionals d’I+D procedents d’una trentena de països europeus que treballen en quatre grans àrees d’investigació:
– ciències de la computació
– ciències de la vida
– ciències de la terra
– aplicacions computacionals en ciència i enginyeria

Des de la seva fundació, l’any 2004, fins avui, han estat més de 3.000 projectes de recerca que s’han simulat en el MareNostrum, en tots els camps de la ciència i la tecnologia.
El 80% del temps de supercomputació es destina a projectes externs, d’investigadors públics (universitats, CSIC…), mentre que el 20% restant el fan servir els investigadors que hi ha al BSC a Barcelona. Alguns d’aquests projectes es realitzen per a empreses espanyoles, fins i tot PIMES que contracten el servei.

En el cas que una empresa vulgui simular, provar o executar els seus processos o investigacions en el Supercomputador MareNostrum 3, el BSC està disposat a posar a la seva disposició dos o més investigadors perquè col·laborin amb els d’aquesta empresa, per tal que el projecte arribi a bon fi.

Un cop acabada la introducció, arriba el gran moment: ens preparem per entrar a la sala on hi ha el MareNostrum… I de cop i volta, impacta (per a qui no sap on es troba el supercomputador), trobar-se en mig d’una capella de pedra preciosa escoltant cants gregorians!
Senzillament impressionant.

Ens van comentar que no és el supercomputador més ràpid però sí que és el més bonic del món, lo qual ens va fer gràcia a tots els assistents.

Supercomputador Marenostrum III

Supercomputador Marenostrum III a l'edifici Capella UPC
Finalment, ens van projectar un video d’increïble qualitat gràfica on es representaven exemples de projectes d’investigació en els quals es va utilitzar el MareNostrum. Tot el que representa un risc investigar en el món real, com pot ser una explosió, l’impacte d’ocells en un avió, un fenòmen climàtic, o fins i tot una explosió nuclear, poden ser simulats a partir de variables en el supercomputador.

Projectes del BSC

Després del video, va arribar el torn de preguntes. Com que vaig veure que una de les aplicacions era Big Data, la meva pregunta va anar orientada en aquest camp. El supercomputador està connectat a infraestructures de Big Data del BSC-CNS que sumen un total de 11 petabytes. Tot el sistema està connectat a les universitats i principals centres de recerca europeus mitjançant fibra òptica, cosa que facilita la transmissió de dades als investigadors que necessiten analitzar i processar grans quantitats de dades.
Finalment, vam sortir de la capella passant per un museu de supercomputadors antics que havien format part del BSC.

Va ser una visita de 90 minuts molt interessant i entretinguda que sense dubte recomano a qualsevol professional de les TIC.

Compartir amb passió en benefici de tots

D’articles sobre el Fòrum Impulsa 2014 en trobareu a pilons, així que intentaré que aquest sigui diferent. Serà un article molt subjectiu, amb la finalitat de transmetre-vos les meves impressions com a professional de les TIC.

Cal felicitar l’equip humà de la fundació que hi ha al darrera d’aquest fòrum per la gran tasca de preparació i organització que han fet, i alhora reconèixer els bons resultats de la pròpia fundació que ha aconseguit motivar milers de joves inquiets per a convertir-se en creadors de progrés.

El principal objectiu de la FPdGI i del Fòrum és contribuir a transformar la societat actual cap a un model obert i col·laboratiu, fent difusió dels projectes innovadors, originals i creatius basats en la col·laboració. També fomenta, mitjançant premis i distincions, el desenvolupament de l’esperit emprenedor entre els joves, en els àmbits social, científic, tecnològic, artístic i cultural.

En aquest vídeo es resumeixen molt bé els projectes dels joves guardonats i es dona una visió del seu perfil: http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/297-aixi-son-els-premiats-fpdgi-2014/

Si el mireu, us adonareu que són joves que han treballat amb il·lusió i esforç en algun dels àmbits esmentats. La passió que hi han posat ha estat el que els ha fet distingir-se de la resta.

Així doncs, mentre alguns demanaven fotos a Sa Majestat, a mi m’ha fet més il·lusió retratar-me amb un d’aquests joves guardonats.

Amb en Mohammed El Amrani, jove de Roses guardonat per un projecte d'integració social

Amb en Mohammed El Amrani, jove de Roses guardonat per un projecte d’integració social

Els dos grans missatges que he captat dels diferents ponents han estat:
1. Col·laborem i compartim coneixement en benefici de tots
2. L’èxit és emprendre projectes amb passió, passant-nos-ho bé i gaudint del camí
Efectivament, no puc estar més d’acord, i tal com va dir en Josep M. Pou en el discurs de presentació: ”Prefereixo fracassar en allò que estimo que no pas tenir èxit en allò que odio”
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/291-josep-m-pou-prefereixo-fracassar-en-allo-que-estimo-que-no-pas-tenir-exit-en-allo-que-odio/]

Tampoc he pogut evitar fer un paral·lelisme directe entre el programari lliure i el que deien els ponents, que eren prestigiosos experts la majoria provinents del món tecnològic. La filosofia del Free Software es basa en què el coneixement no ens pertany a nosaltres, sinó a la humanitat. L’adjectiu de free es deu a les quatre llibertats que ha de garantir aquest programari: llibertat per usar-lo, llibertat per estudiar el seu codi font, llibertat per redistribuir-lo, llibertat per millorar-lo i fer públiques aquestes millores de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.

Doncs bé, és el moment d’aplicar aquesta filosofia a tots els àmbits i nivells: en la medicina, en la ciència, l’art, etc. No podem continuar permetent que els resultats d’investigadors que podrien salvar milers de vides quedi frenat per patents. No podem continuar permetent que es reinventi la roda una i una altre vegada. No podem continuar malgastant energia i esforços en buscar solucions per separat. El que ha quedat palès en els missatges dels ponents és que el món està canviant molt ràpidament, i que o bé aprenem a col·laborar o bé estem abocats al fracàs.

Obertura amb en James D. Wolfenson

Obertura amb en James D. Wolfenson

El primer ponent, en James D. Wolfenson, ens va parlar de grans canvis i reptes en el futur, en un escenari on la tecnologia tindrà un paper molt destacat i on el flux global d’informació serà clau. Em va cridar l’atenció la reflexió que va fer sobre les diferents visions del món que poden tenir una persona sènior d’una de jove. Mentre els primers poden continuar vivint en un món “tradicional”, el jovent ja no s’ho pot permetre i ha de pensar i actuar diferent per poder progressar. També va afegir dirigint-se als joves que “si teniu coratge, podeu fer el que vulgueu a la vida”.

[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/298-james-d-wolfensohnsi-teniu-coratge-podeu-fer-el-que-vulgueu-en-la-vida/]

Ponència de l'Antonin Léonard a l'#impulsa2014

Ponència de l’Antonin Léonard a l’#impulsa2014

 

L’Antonin Léonard és el creador de http://www.OuiShare.net, una organització europea que intenta construir una societat i una economia col·laborativa amb la participació de ciutadans, institucions i empreses. Actualment aquesta organització té representació en 20 ciutats d’Europa i Amèrica Llatina, i el govern francès està donant suport a la col·laboració mitjançant un programa que s’anomena “La France s’engage”. Estan convençuts que els valors i els principis funcionen millor que les regles i títols, que tot està per crear i que no cal demanar permís per fer-ho. Segons Léonard, cal que siguem més productors i menys consumidors, i evidentment, que compartim més.

[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/299-antonin-leonard-valors-i-principis-funcionen-millor-que-regles-i-titols/]

En Paul Mockapetris i l’Andreu Veà em van realment impressionar! El primer és l’inventor d’un sistema que va canviar el món. És ni més ni menys que el creador de les identitats a Internet (DNS, Domain Name System) absolutament necessari per poder navegar per la xarxa. El segon és un enginyer de telecomunicacions natural de Sant Feliu de Guíxols, autor del llibre Cómo creamos Internet, president de la Internet Society a Espanya i membre del Consell Assessor de Internet Hall of Fame.

Paul Mockapetris i Andreu Veà a l' #impulsa2014

Paul Mockapetris i Andreu Veà a l’ #impulsa2014

En Paul ha explicat que, al principi, els experts creien que Internet no serviria per a tasques importants, i per això van fer “un edifici molt petit, com una tenda de campanya”. Ell es va imaginar el potencial que tindria, i per això va construir els “fonaments d’una catedral”, un sistema gran que es pogués estendre. Actualment qualsevol persona pot gestionar un domini a Internet. Pots construir la teva pròpia identitat i actualitzar el sistema. Hi ha 60 usos diferents de DNS que són populars i ell només en va inventar tres!

Així doncs, va construir aquesta tecnologia amb la vocació que altres persones la puguin desenvolupar, ampliar i millorar. Tal com diu, un bon projecte és aquell on: “És preferible fer alguna cosa que pugui evolucionar que no pas un pla perfecte que funcioni de cop al 100 %”. També va remarcar que “no tot està inventat”.

En aquest sentit, va dir que en el món obert el que falta és una mica de privacitat i d’intimitat: “encara no hem trobat el punt mig entre privacitat i publicitat, però segur que hi ha una solució senzilla i que d’aquí a uns quants anys ens preguntarem per què el 2014 encara no se li havia acudit a ningú. Trobeu-la vosaltres!”

Amb en Paul Mockapetris i els meus companys de feina

Amb en Paul Mockapetris i els meus companys de feina

L’Andreu Veà ens va fer reflexionar a tots amb la seva frase: “Mai no havia treballat tant ni havia cobrat tan poc, però compro la llibertat, i ara sóc molt feliç”. També ens va fer riure quan va titllar de VIP’s a les persones que han construït l’Internet que coneixem avui dia, ja que són “Vells i Pobres”, perquè són desconeguts i cap d’ells no s’ha fet milionari.

Els grans noms d’Internet que ara coneixem, els creadors de Google, Facebook i Twitter, sí que s’han fet milionaris, però ells s’han limitat a crear aplicacions i noves funcionalitats sobre els fonaments que van construir els pioners. Gràcies a aquests pioners, Internet ha funcionat fins ara com un sistema d’intel·ligència distribuïda.

Comparteixo la seva visió de que cal oferir coses a la societat perquè aquesta les pugui millorar.
I per acabar la seva ponència, va afegir que moltes de les tecnologies i desenvolupaments que ara ens sorprenen ja formen part del nostre present, no del futur. “Quan penseu que una cosa és màgia, vol dir que és tecnologia!”

[Vídeo d’en Paul i l’Andreu a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/300-andreu-vea-i-paul-mockapetris-penseu-que-no-tot-esta-inventat/]

Ponència de l'Elizabeth Marincola a l'#impulsa2014

Ponència de l’Elizabeth Marincola a l’#impulsa2014

L’Elizabeth Marincola és la Directora general de la Public Library of Science (PLOS), una organització sense ànim de lucre amb l’objectiu de transformar la manera de comunicar la ciència amb el moviment Open Access (la publicació del nombre més gran d’articles d’accés obert en comparació amb la resta d’editors científics).

Us imagineu tenir accés lliure a tot el coneixement científic? Això evitaria tornar a donar voltes sobre temes resolts, partir de resultats d’altres científics i avançar més ràpidament. Els primers interessats són sovint els governs i organismes públics, que inverteixen diners en investigacions amb la premissa que els resultats seran publicats en obert, i així s’asseguren el retorn directe de la inversió en l’avenç de la societat. A més, la rigorositat i el contingut dels articles publicats poden ser contrastats i auditats per científics d’arreu del món, creant una distribució de la recerca científica realment eficient.

En resum, coneixement obert equival a ciència eficient, ja que innovació i col·laboració van agafades de la mà.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/301-elizabeth-marincola-mimagino-un-futur-en-que-els-unics-limits-a-la-imaginacio-cientifica-siguin-els-que-provenen-de-la-nostra-propia-ment/]

Ponència Neal Gorenflo #impulsa 2014

Ponència Neal Gorenflo #impulsa 2014

En Neal Gorenflo és el creador de la plataforma online Shareable que pretén transformar la societat i ser un dinamitzador econòmic en una societat interconnectada i més transversal, en lloc d’una societat industrial piramidal que només busca la prosperitat mitjançant el creixement econòmic. Es tracta de compartir transport, espais de treball compartits -com el coworking-, serveis compartits entre empreses, nous models que ajuden a les persones a pagar bens només quan els necessiten, en comptes de ser-ne propietaris.

Aquest nou moviment és cada vegada més fort i la manera com produïm i consumim està canviant molt ràpidament. Per esmentar-ne només alguns exemples: hi ha varis milers de projectes open source en el món de la tecnologia, i milions de persones s’organitzen en cooperatives que tenen un paper molt important en les economies locals. Hi ha un gran ecosistema de persones que capaciten els individus per crear i vendre productes d’una manera que fins ara només estava a l’abast de les grans corporacions. Això, només als EUA, ja mou un volum de 129.000 milions de dòlars l’any.

En Neal va acabar la seva ponència dient que “Potser sona innocent, però ara, en un món creatiu i interconnectat, tenim al nostre abast la manera de crear noves institucions en les quals tothom sigui més responsable i, alhora, més feliç. És el moment de córrer cap a aquesta frontera, perquè en depèn la vostra vida.  Aquest canvi depèn de nosaltres, i les eines les tenim a les nostres mans.”
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/305-neal-gorenflo-es-el-moment-de-correr-cap-a-aquesta-frontera-perque-en-depen-la-vostra-vida-compartir-us-pot-salvar-la-vida/]

Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia

Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia

En Jimmy Wales és considerat una de les 100 persones més influents del món ja que és el fundador de la Wikipèdia, l’enciclopedia en línia que pot ser editada i revisada en temps real per qualsevol persona i que tots hem consultat alguna vegada. A darrera de la Wikipèdia hi ha la Wikimedia Foundation que és una organització sense ànim de lucre, on hi treballen 200 persones. Més de 550 milions de persones a tot el món l’utilitzen ja i és una de les organitzacions amb més impacte del món. Però Wikipedia només és la punta de l’iceberg d’un moviment molt més ampli i ha demostrat que “la gent pot col·laborar per fer coses increïbles”.

En la seva ponència, en Jimmy va esmentar que un dels casos més interessants és el de la Wikipedia en català. El català va ser el tercer idioma en ser present a la Wikipedia, després de l’anglès i l’alemany. Actualment és la llengua núm. 17 del món, amb 430.000 articles publicats.

Ponència d'en Jimmy Wales de Wikipèdia posant en relleu la presència del català.

Ponència d’en Jimmy Wales de Wikipèdia posant en relleu la presència del català.

Si tenim en compte que hi ha nou milions de catalanoparlants, la mitjana és molt alta. A més, hi ha 56 editors de la Wikipedia en català per cada milió de parlants, mentre que l’anglès en té 21 i l’espanyol, vuit, per exemple. Finalment, va comentar que sempre els falta gent per corregir o millorar els articles, així que va animar als assistents a unir-se a la comunitat.

Finalment, va projectar un vídeo fet pels nens d’una escola de Nigèria on demanaven als operadors de telefonia mòbil del seu país que no els cobressin el trànsit de consulta a la Wikipèdia pel fre que suposava en el seu aprenentatge i desenvolupament escolar. El vídeo va tenir un efecte viral i poc després, un dels operadors va fer-ho realitat. Relacionat amb això, va comentar que la informació hauria de ser sempre accessible per tothom a cost zero i que la determinació dels joves degudament canalitzada sovint pot desencadenar grans resultats.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/307-jimmy-wales-wikipedia-es-la-punta-de-liceberg-dun-moviment-molt-mes-ampli-hem-demostrat-que-la-gent-pot-collaborar-per-fer-coses-increbles/]

En José Manuel Leceta és el director de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia i treballa estretament amb les comunitats de coneixement per aconseguir un impacte real de la innovació europea en l’economia, en la creació de nous negocis i en l’educació empresarial.
Va assenyalar que cal accelerar el canvi cap a la innovació, que s’ha d’educar d’una manera diferent, de tal manera que es formin ciutadans crítics i emprenedors. Ningú té el monopoli del talent i no hi ha èxit sense passió. Va dir que només cal creure en el que tenim, creure en nosaltres mateixos i ser nosaltres mateixos, tot gaudint del camí.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/302-jose-manuel-leceta-les-conviccions-creen-realitats/ ]

En Josu Jon Imaz és Conseller delegat de Repsol, una companyia que ha apostat en els darrers anys per una cultura d’innovació oberta en col·laboració amb universitats, clients i proveïdors, on els reptes s’afronten de manera compartida. Quan l’Antonella Broglia, que l’entrevistava, li va preguntar a què es comprometia amb el jovent, va respondre que seria tractor i mobilitzador de la innovació tecnològica mitjançant la educació, el qual hauria de ser també el gran compromís de totes les grans empreses.
http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/303-josu-jon-imaz-lentusiasme-pot-ser-mes-potent-que-les-barreres/

I fins aquí l’edició 2014 del Fòrum Impulsa, des del punt de vista d’una apassionada de les TIC. Espero haver-vos engrescat tant com ho han fet els ponents amb els assistents. Les meves fotos no tenen gaire qualitat, però hi han un munt de fotos molt bones a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/galeria-de-fotos/

Resum TIC 2013

Moltes coses han passat aquest any 2013 en el món de les TIC i no podia acabar-lo sense fer-ne un resum.

Des del meu punt de vista, crec que el més destacable ha estat la revelació de l’espionatge massiu que fan els governs de molts països del món -no només els EUA- mitjançant Internet i les aplicacions que utilitzem els ciutadans. És l’any doncs en que tothom pren consciència del que molts ja sabíem: que qualsevol de nosaltres pot estar essent vigilat per mitjà de les TIC. El mes de juny va tenir lloc el Ier Congrés de Seguretat a la Xarxa, Ciberespionatge i Ciberseguretat a Catalunya, on es va posar de manifest que la ciber-criminalitat està a l’ordre del dia i que s’està duent a terme una guerra a l’ombra on els soldats estan atacant còmodament i silenciosament des d’una cadira i un escriptori.

També podria dir que l’any 2013 és l’any del Big Data, l’any en què prenen relevància la gran quantitat de dades que generen les empreses i administracions públiques, i que degudament tractades i analitzades poden ajudar a prendre decisions clau, doncs permeten tenir una visió molt més global d’un negoci o d’un territori. Per tal d’agilitzar les infraestructures de Big Data, IBM va treure al mercat l’abril passat la tecnologia BLU Acceleration que millora notablement la velocitat i rendiment d’aquestes eines d’anàlisi.

En quant a llençaments de nous dispositius, cal destacar l’iPhone 5C i 5S, essent aquest últim el primer smartphone amb processador de 64 bits, i pel que fa a consoles de joc d’última generació, la Xbox One i la Play Station 4. Les impressores 3D, ja presentades al 2010, que permeten imprimir objectes sòlids de plàstic, entren amb força en el mercat d’usuaris finals a un preu inferior als 1000 euros.

D’altra banda, algunes empreses -entre les quals Amazon– anuncien que començaran a utilitzar drones per a dur a terme la seva activitat de lliurament de paquets, tot i que està per veure com ho fan compatible amb la regulació de l’espai aeri.

També és l’any del 30è aniversari del llençament de Microsoft Windows i el 5è aniversari d’Android.

A mode de conclusió, Google també ha realitzat una recopilació dels termes més buscats pels seus usuaris i que es pot consultar a www.google.com/zeitgeist/Zeitgeist és una expressió alemana que significa “L’Esperit del Temps”.

Que tingueu un molt bon fi d’any i millor 2014 !!!

Campanya en contra de l’exclusió de les Enginyeries Informàtiques a la LSP

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Des d’aquí demano a tothom que doni suport a la campanya en contra del projecte de Llei de Serveis Professionals, mitjançant el qual la Enginyeria Informàtica i la Enginyeria Tècnica en Informàtica podrien quedar excloses del reconeixement professional que mereixen com a “Enginyeries“.

L’enllaç per signar es troba a:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-economía-y-competitividad-trato-igualitario-a-ingenierías-en-informática-en-la-futura-lsp

El Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria Tècnica en Informàtica (CONCITI), el Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria en Informàtica (CCII), la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDII) i la Reunió d’Estudiants d’Enginyeries Tècniques i Superiors en Informàtica (RITSI), alerten de les greus conseqüències que s’en derivarien en el següent comunicat del 12 d’abril de 2013:

Open Data

Les dades obertes s’han posat “de moda” i no fa gaire (el 5 de novembre de 2012) va tenir lloc la primera jornada de dades obertes a Catalunya. Us deixo un enllaç interessant [http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2012/11/05/i-jornada-dades-obertes-a-catalunya/] des del qual tindreu accés als vídeos de la jornada completa.

Crec que la motivació que porta les administracions públiques a alliberar dades es basa en tres grans eixos:

  • Per una banda, la necessitat de recuperar l’interès dels ciutadans per les accions de govern i fer-les més transparents.
  • Per l’altra, la voluntat de reutilitzar experiències i casos pràctics tot generant riquesa i ocupació. És a dir, que és una manera de desenvolupament empresarial, ja que a partir d’aquestes dades obertes, les empreses poden analitzar la viabilitat de les seves accions, o fins i tot descobrir nous models de negoci.
  • Contribuir a que les administracions siguin més interoperables.

Pel que fa a la similitud entre l’alliberament de programari i l’obertura de dades per part de l’administració, diria que totes dues accions es centren en el segon eix: la voluntat de reutilitzar experiències.

Les empreses de Noves Tecnologies de Girona a favor del referèndum

L’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona [AENTEG] ha enviat amb data d’avui a tots els seus associats i a la premsa el següent comunicat:

NP AENTEG – Procés de consulta

M’ha semblat adient compartir-lo amb els lectors d’aquest bloc, com a mostra de total suport al seu contingut.