Munich, un cas d’èxit de migració a programari lliure

El 8 d’abril de 2014 finalitza el suport per a Windows XP i Office 2003. Són moltes les organitzacions, públiques o privades, que s’estan plantejant, o pot ser ja implementant, una migració de les seves estacions de treball, o bé cap a Windows 7, o bé cap a GNU Linux.

Migrar a programari lliure té un cost elevat a curt termini degut al cost de formació del personal, les tasques de conversió de dades i les hores d’implementació, però si ho mirem a llarg termini, representa un estalvi enorme alhora que garanteix la independència tecnològica, la compatibilitat i interoperabilitat, la independència de proveïdor i la seguretat de la informació.

El programari privatiu, a més dels costos elevats que suposa el fet que una organització perdi el control sobre la seva pròpia informació, també té costos fixos associats gens menyspreables (llicències, actualitzacions, manteniment, etc).

En aquest sentit, tot i que es pot optar per una migració a solucions privatives argumentant un menor TCO i la homogeneïtat final del sistema, aquesta decisió comporta una sèrie de desavantatges futurs que una organització hauria d’avaluar amb prou rigor, ja que poden representar un sobre-cost econòmic important a llarg termini degut al lligam amb protocols tancats. De fet, quan es depèn d’un únic proveïdor, s’està condicionat a les mesures o canvis que aquest decideixi imposar unilateralment en qualsevol moment.

El projecte de migració a programari lliure de l’Ajuntament de Munich, capital de l’estat de Baviera (Alemania) és un cas d’èxit referent en aquest sentit. A l’origen de la migració, que es va iniciar al 2004, hi havien 14.000 estacions de treball i el motiu era el mateix que se’ns planteja ara al 2014: la discontinuitat del manteniment i suport de l’aleshores popular Windows NT.

El projecte ha acabat aquest octubre 2013, gairebé una dècada després, amb un estalvi declarat pel municipi de €10M, i encara que Microsoft ho discuteixi, en Peter Hofmann -cap del projecte- assenyala que el motiu principal no va ser mai el cost, sinó la llibertat i la independència del proveidor. Actualment hi han 14800 estacions de treball emprant Linux i més de 15000 emprant OpenOffice.

Hoffman diu: “If you are only doing a migration because you think it saves you money there’s always somebody who tells you afterwards that you didn’t calculate it properly… That was never the main goal within the City of Munich. Our main goal was to become independent.“.

A finals del 2013 sabrem el cost exacte de tot el projecte, tot i que a l’agost d’aquest any Munich declarava haver invertit €23M en la migració a LiMux i OpenOffice, essent un import molt menor als €34m que costava la migració a Windows XP. I què hauria costat ara passar a Windows 7? Sense dubte, l’estalvi és encara més gran perque ara ja no estan lligats a ningú i ja no els afecta la discontinuitat del suport de XP en favor de W7.

El més sorprenent de tot, és que l’equip de desenvolupament, migració i suport final de les estacions clients LiMux és de només 25 persones. Amb aquest model, l’ajuntament desenvolupa programari adient a les seves necessitats i alhora contribueix a la comunitat de programari lliure. LiMux està basat en Ubuntu, KDE, LibreOffice i OpenOffice.

I ara què? Doncs Munich continua desenvolupant LiMux (propera versió a l’estiu 2014) que incorporarà els canvis de la darrera versió Ubuntu LTS. Peter Hoffman està satisfet, perquè sap que ha demostrat a altres organitzacions, grans o petites, que és perfectament possible migrar al programari lliure i, tot i ser un procés difícil que consumeix molt de temps i esforços, fer-lo realitat no significa “apagar” la teva infraestructura IT.

From: www.techrepublic.com/

Anuncis

Programari lliure o de codi obert

open-source-vs-free-softwareEl terme Programari Lliure prové de les llibertats que pot exercir qui el rep, és a dir, llibertat per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, millorar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores. En definitiva, el programari lliure atorga llibertats que el programari privatiu nega.

Pel que fa a les motivacions que porten al desenvolupament de programari lliure, la majoria d’estudis assenyalen motius individualistes (aprenentatge, satisfacció personal, resolució de problemes propis, reconeixement de la comunitat…), tot i que tenen un pes no menys important les raons econòmiques i els avantatges tècnics.

La motivació més filosòfica o ètica és la d’en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, que argumenta que el programari és coneixement que s’hauria de poder difondre en benefici de la societat, i que la ocultació de coneixement és una actitud antisocial.

Mentre en Richard Stallman construia els fonaments del moviment del programari lliure basant-se en quatre llibertats que podia exercir qui el rep, per la seva banda l’Open Source Initiative (OSI) va definir el programari de codi obert (open source software) fent èmfasi en la disponibilitat del codi font i no en aquestes llibertats.

Hi ha molta ambigüitat i polèmica entorn a aquests dos termes. Mentre el primer està relacionat amb l’ètica de compartir coneixement en benefici de tots, el segon està més relacionat amb l’avantatge tècnic de poder accedir al codi font. Tot i així, gairebé qualsevol programa considerat Programari Lliure és també considerat de codi obert (Open Source) i viceversa.

De les definicions de Stallman no es pot deduir enlloc que el programari lliure hagi de ser gratuit. En conseqüència, un programari podria vendre’s a un comprador atorgant-li les quatre llibertats estipulades per la Free Software Foundation. Un possible exemple de comprador podria ser una administració pública que volgués el programari per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores, i alhora estigués disposada a pagar-lo.

Hi han varis models de negoci per al programari lliure i el de prestació de serveis només n’és un. Hi ha el model de venda de marca o de venda de còpies de cds originals entre altres, com és el cas de certes distribucions de GNU/Linux.  D’altra banda, segons el tipus de llicència, no hi ha res que impedeixi que una empresa desenvolupi un programari lliure i només el distribueixi a qui li pagui un import.