Innovació, municipis i persones

Divendres 11 de maig de 2018, 9.30 del matí al Citilab de Cornellà de Llobregat.

Participo en un col·loqui que porta per títol «Innovació, municipis i persones: L’hora dels alcaldes i alcaldesses» organitzat per Alcaldes.eu i el Citilab i en el qual parlem sobre com la interacció social genera Innovació i quins són els principals frens a la mateixa.

Col·loqui sobre innovació, municipis i persones

Em trobo en una antiga fàbrica tèxtil amb voltes de maons ceràmics i amb xemeneies industrials que data del 1897… us sona? (Umm… interessant). Casualitat? Segur que no! Aquella veueta que de tant en tant sentim a dins del nostre cap m’ha dit: «no ets aquí per casualitat, hi has vingut per copsar una oportunitat nova!»

A Anglès tenim 13.000 m2 de fàbrica industrial (La Burés) amb un BCIN a dins (la màquina de vapor més antiga d’Europa conservada al seu lloc original). Amb molts entrebancs i dificultats econòmiques, però ajudats per Diputació, Generalitat i el MNACTEC, l’ajuntament ha pogut al menys restaurar una de les tres naus del complex industrial Burés i els antics tallers de la màquina de vapor, amb la intenció de destinar-la a serveis i futur museu o centre d’interpretació. Però hi han tants metres que els possibles usos són moltíssims i, sobretot, la possibilitat d’innovar hi és ben latent. El MNACTEC ens està donant un cop de mà molt important en pensar i planificar la Burés a 10 anys vista.

L’edifici que acull el Citilab, l’antiga fàbrica de Can Suris, segueix mantenint l’essència industrial del segle XIX en la seva aparença i arquitectura, però adequada als nous usos del segle XXI. A les acaballes del segle XIX, les xemeneies dels vapors eren el símbol de la transformació de les societats industrials. Més de 100 anys més tard, la xemeneia de Can Suris recorda que hi ha una nova revolució en marxa: la societat del coneixement. (Ref: https://www.citilab.eu/qui-som/historia-can-suris-societat-coneixement/)

Formem la taula d’intervencions alguns representants de la «Quàdruple Hèlix» (els 4 agents socials que quan s’interrelacionen generen Innovació) és a dir, representants del món empresarial, acadèmic, ciutadania i administració pública.

Hi sóc per aportar les dues experiències d’Anglès en cocreació de continguts i participació ciutadana mitjançant la tecnologia. També és una nova oportunitat per mi, tant des del punt de vista de professional de la informàtica com des del punt de vista d’alcaldessa. I com no podia ser d’una altra manera, la similitud amb la Burés em porta a somniar molts horitzons.

Obre els parlaments el Sr. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, que parla de la fàbrica on hi han fet el Citilab i de com la van convertir en centre digital d’innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la Societat del Coneixement. A Citilab, Internet es considera un mitjà per innovar de forma més col·laborativa i integradora amb el ciutadà en el centre del procés. (Oportunitat captada).

El Sr. Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Catalunya, comenta que en pocs anys el 50% de la població es concentrarà al 2% del territori i que cal pensar ciutats més sostenibles que lluitin contra el canvi climàtic, fomentant la Innovació a nivell global. També ha parlat dels programes Horitzó 2020/30 i del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, també conegut com a Pla Juncker, ideal per a projectes molt innovadors on el risc és molt important.

El Sr. David Saldoni, President de l’ACM, intervé a continuació remarcant que «tothom pot tenir l’actitud emprenedora necessària per generar innovació: funcionaris, estudiants, emprenedors i per descomptat, polítics». També destaca que «hem de treballar des dels municipis a 10 o 20 anys vista». «Hem de ser capaços de planificar el desenvolupament d’un territori que no entèn de legislatures» i de «tenir una visió conjunta amb altres municipis».

Des de l’àmbit empresarial, la Sra. Maria Monzó d’Aigües de Barcelona comenta que 1 de cada 4 empreses catalanes fa innovació i que aquest element és el que les fa diferents. Cal potenciar la Innovació Oberta i ha recordat que cal una “col·laboració real” entre els integrants de la “quàdruple hèlix”.

A continuació, el Sr. Joan Romero d’ACCIÓ explica que «la Innovació s’ha democratitzat» i que «estem en un model sistèmic». Acció rep projectes innovadors i els canalitza cercant fons. Comenta que «estem en un moment clau: és una revolució en tots els punts de la cadena».

Tot seguit parlem de les experiències de les administracions locals. En primer lloc, intervé la Sra Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, dient que “qui innova no són els ajuntaments, sinó les ciutats”. Continuem els alcaldes de Sant Climent, el Sr. Isidre Sierra, del Papiol, el Sr. Jordi Bou i jo, explicant les experiències innovadores basades en la tecnologia que hem tingut als nostres municipis.

En el cas d’Anglès tenim dues plataformes tecnològiques basades en programari lliure de co-creació de contingut amb la ciutadania i les entitats sense ànim de lucre. La primera és el portal «Anglès en Xarxa» en el qual les entitats comparteixen informació de les seves activitats amb un calendari comú i l’ajuntament en fa difusió. La vaig crear abans de ser alcaldessa, quan tenia únicament el punt de vista de ciutadania/entitat.

La segona és el portal de govern obert «Som.Anglès.Cat» que permet als ciutadans col·laborar amb l’ajuntament votant, presentant propostes i consultant l’estat de les incidències que els mateixos ciutadans envien i que figuren en un mapa georeferenciat. És a dir, el ciutadà informa d’una incidència mitjançant el portal del qual és usuari registrat, ubica la incidència al mapa, pot pujar fotos i escriure una descripció de la problemàtica. En funció de la tipologia de la incidència el sistema envia alertes als responsables municipals que pertoca i finalment, des de l’ajuntament, informem al portal si aquella incidència s’ha resolt o està en procés i l’usuari que la va crear rep un avís.

Per acabar la meva intervenció, vaig remarcar que creia fermament que les administracions públiques hem d’estar compromeses amb la transferència del coneixement sense impediments i implementar polítiques públiques OBERTES/OPEN (un terme que prové del que es coneix com a programari lliure o programari de codi obert) però que va molt més enllà amb l’obertura de les dades que estan en poder de les administracions (Open Data) per tal de generar informació útil a la presa de decisions, la innovació oberta (Open Innovation), el web obert (Open Web) i fins i tot el maquinari obert (Open Hardware).

Llavors ha estat el torn del director de Microsoft a Catalunya i professor de la UPF Sr. Jordi Martí, reforçant la importància de la recerca, la innovació i l’emprenedoria oberta, dient que «hem de transformar-nos radicalment i governar la transformació digital, seguint empoderant a les persones i desenvolupant el seu talent». La frase que més m’ha agradat ha estat: «cal somiar per crear». I mentre l’escoltava, jo ja estava somiant.

El Sr. Artur Serra, Director del Citilab, ha explicat com es va desenvolupar el Citilab i que el seu valor més preuat són precisament les persones que aporten nous valors i coneixements. «S’ha democratitzat la seva infraestructura», ha explicat. I ha afegit «Tenim el perill que la societat es fracturi. Hem de difondre el Aprendre a Innovar! El ciutadà ha de tenir un accés universal a les TIC. Finalment, ha destacat que «sense els ajuntaments no es pot integrar a tothom a l’era digital».

El responsable d’Administracions Públiques del Banc de Sabadell, Sr. David Massana, i l’expert en Smart Cities, Sr. José Luis Núñez Freile han explicat els seus casos particulars i comentat que «la innovació ha de ser social».

Algunes de les conclusions més rellevants han estat que la indústria 4.0 generarà molts llocs de treball però de perfils totalment nous. Cal doncs fer una gran aposta per una formació adient i preparar-nos per  aquests canvis de perfils laborals.

Font: Citilab, ponents col·loqui

 

Anuncis

Munich, un cas d’èxit de migració a programari lliure

El 8 d’abril de 2014 finalitza el suport per a Windows XP i Office 2003. Són moltes les organitzacions, públiques o privades, que s’estan plantejant, o pot ser ja implementant, una migració de les seves estacions de treball, o bé cap a Windows 7, o bé cap a GNU Linux.

Migrar a programari lliure té un cost elevat a curt termini degut al cost de formació del personal, les tasques de conversió de dades i les hores d’implementació, però si ho mirem a llarg termini, representa un estalvi enorme alhora que garanteix la independència tecnològica, la compatibilitat i interoperabilitat, la independència de proveïdor i la seguretat de la informació.

El programari privatiu, a més dels costos elevats que suposa el fet que una organització perdi el control sobre la seva pròpia informació, també té costos fixos associats gens menyspreables (llicències, actualitzacions, manteniment, etc).

En aquest sentit, tot i que es pot optar per una migració a solucions privatives argumentant un menor TCO i la homogeneïtat final del sistema, aquesta decisió comporta una sèrie de desavantatges futurs que una organització hauria d’avaluar amb prou rigor, ja que poden representar un sobre-cost econòmic important a llarg termini degut al lligam amb protocols tancats. De fet, quan es depèn d’un únic proveïdor, s’està condicionat a les mesures o canvis que aquest decideixi imposar unilateralment en qualsevol moment.

El projecte de migració a programari lliure de l’Ajuntament de Munich, capital de l’estat de Baviera (Alemania) és un cas d’èxit referent en aquest sentit. A l’origen de la migració, que es va iniciar al 2004, hi havien 14.000 estacions de treball i el motiu era el mateix que se’ns planteja ara al 2014: la discontinuitat del manteniment i suport de l’aleshores popular Windows NT.

El projecte ha acabat aquest octubre 2013, gairebé una dècada després, amb un estalvi declarat pel municipi de €10M, i encara que Microsoft ho discuteixi, en Peter Hofmann -cap del projecte- assenyala que el motiu principal no va ser mai el cost, sinó la llibertat i la independència del proveidor. Actualment hi han 14800 estacions de treball emprant Linux i més de 15000 emprant OpenOffice.

Hoffman diu: “If you are only doing a migration because you think it saves you money there’s always somebody who tells you afterwards that you didn’t calculate it properly… That was never the main goal within the City of Munich. Our main goal was to become independent.“.

A finals del 2013 sabrem el cost exacte de tot el projecte, tot i que a l’agost d’aquest any Munich declarava haver invertit €23M en la migració a LiMux i OpenOffice, essent un import molt menor als €34m que costava la migració a Windows XP. I què hauria costat ara passar a Windows 7? Sense dubte, l’estalvi és encara més gran perque ara ja no estan lligats a ningú i ja no els afecta la discontinuitat del suport de XP en favor de W7.

El més sorprenent de tot, és que l’equip de desenvolupament, migració i suport final de les estacions clients LiMux és de només 25 persones. Amb aquest model, l’ajuntament desenvolupa programari adient a les seves necessitats i alhora contribueix a la comunitat de programari lliure. LiMux està basat en Ubuntu, KDE, LibreOffice i OpenOffice.

I ara què? Doncs Munich continua desenvolupant LiMux (propera versió a l’estiu 2014) que incorporarà els canvis de la darrera versió Ubuntu LTS. Peter Hoffman està satisfet, perquè sap que ha demostrat a altres organitzacions, grans o petites, que és perfectament possible migrar al programari lliure i, tot i ser un procés difícil que consumeix molt de temps i esforços, fer-lo realitat no significa “apagar” la teva infraestructura IT.

From: www.techrepublic.com/

Programari lliure o de codi obert

open-source-vs-free-softwareEl terme Programari Lliure prové de les llibertats que pot exercir qui el rep, és a dir, llibertat per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, millorar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores. En definitiva, el programari lliure atorga llibertats que el programari privatiu nega.

Pel que fa a les motivacions que porten al desenvolupament de programari lliure, la majoria d’estudis assenyalen motius individualistes (aprenentatge, satisfacció personal, resolució de problemes propis, reconeixement de la comunitat…), tot i que tenen un pes no menys important les raons econòmiques i els avantatges tècnics.

La motivació més filosòfica o ètica és la d’en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, que argumenta que el programari és coneixement que s’hauria de poder difondre en benefici de la societat, i que la ocultació de coneixement és una actitud antisocial.

Mentre en Richard Stallman construia els fonaments del moviment del programari lliure basant-se en quatre llibertats que podia exercir qui el rep, per la seva banda l’Open Source Initiative (OSI) va definir el programari de codi obert (open source software) fent èmfasi en la disponibilitat del codi font i no en aquestes llibertats.

Hi ha molta ambigüitat i polèmica entorn a aquests dos termes. Mentre el primer està relacionat amb l’ètica de compartir coneixement en benefici de tots, el segon està més relacionat amb l’avantatge tècnic de poder accedir al codi font. Tot i així, gairebé qualsevol programa considerat Programari Lliure és també considerat de codi obert (Open Source) i viceversa.

De les definicions de Stallman no es pot deduir enlloc que el programari lliure hagi de ser gratuit. En conseqüència, un programari podria vendre’s a un comprador atorgant-li les quatre llibertats estipulades per la Free Software Foundation. Un possible exemple de comprador podria ser una administració pública que volgués el programari per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores, i alhora estigués disposada a pagar-lo.

Hi han varis models de negoci per al programari lliure i el de prestació de serveis només n’és un. Hi ha el model de venda de marca o de venda de còpies de cds originals entre altres, com és el cas de certes distribucions de GNU/Linux.  D’altra banda, segons el tipus de llicència, no hi ha res que impedeixi que una empresa desenvolupi un programari lliure i només el distribueixi a qui li pagui un import.