La informació és la clau

Han passat dos anys i no he publicat res, no pas per manca de motivació, sinó per manca de temps. La vida et porta per camins insospitats. Em vaig presentar amb una llista de candidats a governar a les passades eleccions municipals del 2015, i vet aquí que sóc alcaldessa.

He passat de ser una tècnica informàtica apassionada per la tecnologia, el Big Data, el Programari Lliure i l’OpenGov, a ser una política que gestiona un poble amb un equip de gent molt motivada.

Què em va motivar a presentar-me en una candidatura? Ser una mica “idealista” i pensar que m’havia arribat l’hora de criticar menys i de fer més. Perquè és cert: els ciutadans critiquem molt i sovint sense saber tota la informació, i curiosament, quan més informació reps i aprens, menys t’atreveixes després a criticar.

La lliçó més gran que he après en aquesta etapa és que res és el que sembla i que tot depèn del punt de vista des del qual es miri. El món és un puzzle enorme en moviment, i segons les peces que vas trobant i encaixant, es dibuixa una figura o una altra. Pot ser mai arribaràs a completar el puzzle, o pot ser sí. En qualsevol cas, és una tasca que requereix ser ferm, constant i analític, i sobretot, que t’agradi fer puzzles 😉

La informació és la clau. I aquí em retrobo amb la meva professió: les dades i els sistemes d’informació. Amb informació podem analitzar i prendre decisions. Prendre decisions és fer política. Els sistemes d’informació són unes especies “d’ecosistemes canviants”. Les dades es mouen (cada vegada n’hi han més), el programari de base evoluciona i s’ha d’anar millorant constantment, i en conseqüència, els resultats van canviant. Doncs bé, per a mi, gestionar un poble és una mica això: recopilar informació, millorar pas a pas la organització, planificar tasques, analitzar resultats i tornar a començar recopilant la nova informació generada. Sempre amb l’objectiu de treballar per l’interès públic.

I més coses que també tenia ganes de dir: el Govern Obert té molt a veure amb l’Open Source (programari de codi obert). Hem d’aconseguir que la gent s’impliqui i contribueixi a fer créixer un poble i un país que és de tots i per a tots.

El camí no és fàcil però, qui diu que m’interessen els camins fàcils?

M’agrada aprendre, aprendre constantment, i això és el que estic fent a la vida: sempre aprenent.

Avui em sento una mica com una “fulla de tardor”, esperant ser portada pel vent a veure paisatges i colors, tal com diu aquesta cançó:

Anuncis