La Societat del Coneixement que jo vull

PSiC El programari lliure permet que les empreses locals de qualsevol mida o estructura puguin especialitzar-se, modificar, millorar aplicacions o desenvolupar-ne de noves, i per tant, generar nou codi font, nou coneixement i nous serveis.

Aquesta aportació de valor a l’economia del coneixement les converteix en empreses més competitives que, a més, poden exportar els seus productes o serveis generats, contribuint així al creixement econòmic del sector, del territori i de la societat en general.

De fet, la primera conseqüència del desenvolupament d’un sector comporta automàticament la creació d’ocupació i la creació d’ocupació genera consum i activitat econòmica.

En aquest sentit, el programari lliure promou, gràcies a les 4 llibertats que atorga, la capacitat d’innovar i generar nou codi font, és a dir, generar nou coneixement. Tal com s’ha explicat abans, la conseqüència més immediata a la generació de coneixement és l’augment de la productivitat i de la competitivitat de les empreses, que comportaran al seu torn la creació de nous llocs de treball.

D’altra banda, es fa necessari que les empreses i professionals estiguin degudament preparats per a oferir serveis i productes de qualitat i siguin capaços de respondre eficientment a la demanda del mercat.

En aquest sentit, l’administració pot contribuir mitjançant accions de formació d’alt nivell [com el Màster de Programari Lliure per exemple] que dotin als professionals de les eines i coneixements necessaris per a una evolució òptima de les solucions tecnològiques basades en programari lliure.

El definitiva, el benefici que comporta l’adopció de programari lliure en la transformació de l’economia i en la creació d’ocupació és mutu. Per a l’administració representa, a més de modernitzar la seva economia, gaudir d’independència tecnològica i d’independència de proveïdor a l’hora de contractar, en tant que hi haurà prou empreses locals que podran oferir el mateix servei. Per a les empreses i professionals representa noves oportunitats laborals, oportunitats de millora professional, d’especialització i de col·laboració en xarxa.

A mode de conclusió, mereix ser comentada especialment la següent frase  del PSiC Pla de Serveis i Continguts de Catalunya (2005-2008):
“La societat del coneixement a Catalunya serà tal com la construïm. Els reptes són evidents per a tothom: allà on no actuem, altres ho faran per nosaltres. Serem el seu mercat.”
En aquest sentit, si no actuem impulsant i fomentant el programari lliure, serem el mercat de les grans empreses productores de software privatiu, i les nostres empreses difícilment podran créixer més enllà de la pròpia capacitat de mercat del territori. Si en canvi generem nou coneixement, nous productes i nou serveis basats en programari lliure, estarem construint la societat del coneixement que volem per a un futur més pròsper econòmica i socialment.

Anuncis

Campanya en contra de l’exclusió de les Enginyeries Informàtiques a la LSP

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Tracte igualitari a les enginyeries informàtiques

Des d’aquí demano a tothom que doni suport a la campanya en contra del projecte de Llei de Serveis Professionals, mitjançant el qual la Enginyeria Informàtica i la Enginyeria Tècnica en Informàtica podrien quedar excloses del reconeixement professional que mereixen com a “Enginyeries“.

L’enllaç per signar es troba a:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-economía-y-competitividad-trato-igualitario-a-ingenierías-en-informática-en-la-futura-lsp

El Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria Tècnica en Informàtica (CONCITI), el Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyeria en Informàtica (CCII), la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDII) i la Reunió d’Estudiants d’Enginyeries Tècniques i Superiors en Informàtica (RITSI), alerten de les greus conseqüències que s’en derivarien en el següent comunicat del 12 d’abril de 2013:

El benefici de les polítiques d’ús del programari lliure


Diagrama sobre cohesió digital i programari lliure

S’entén per cohesió digital la capacitat d’un territori i dels seus habitants de fer un ús intensiu i eficient de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per a que això sigui possible, cal que tant les tecnologies com la informació estigui a l’abast de tothom, sense discriminar cap sector de la societat per la seva situació econòmica, social o geogràfica.

El programari lliure està precisament a l’abast de tothom pel baix cost que representa adquirir-lo, si tenim en compte que en la majoria dels casos només cal una connexió a Internet per a descarregar-lo.

A més, la majoria de solucions de programari lliure són poc exigents en quant a prestacions de maquinari. No calen ordinadors d’última generació amb molta memòria i processadors potents per a fer-los funcionar correctament. En aquest sentit, és més sostenible utilitzar programari lliure perquè permet el re-aprofitament d’ordinadors que ja haurien quedat obsolets en entorns privatius.

Per aquestes raons, el programari lliure és més susceptible de ser utilitzat per tothom sense inconvenients. I si la gran majoria de la població d’un territori té accés a informació de qualitat i és usuària habitual de les TIC, llavors tindrà més possibilitats d’en sortir-se’n en l’àmbit laboral, educatiu i social.

En definitiva, la cohesió digital genera valor, benestar i indirectament riquesa, ja que una població més formada en l’ús de les TIC també és una població més preparada per treballar.

Així doncs, la majoria de plans directors de la societat de la informació elaborats per administracions públiques d’arreu del mon inclouen polítiques de foment de la cohesió digital de la població, perquè saben que tenen certes responsabilitats envers la societat, i també perquè és una manera de contribuir a generar un creixement social i econòmic generant nous serveis i continguts digitals.

Prova de tot lo dit són les línies de treball del Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat de Catalunya on s’especifica que:
“És un objectiu prioritari garantir l’accés a la informació i a la formació de tota la ciutadania, fent una atenció especial a aquells col·lectius que, per diverses raons, poden estar més discriminats.”
I també:
“Garantir l’èxit del procés d’adopció de les TIC implica assegurar que la ciutadania disposa de la formació adequada per fer-ne un ús efectiu i poder gaudir dels seus avantatges. Cal atendre també les necessitats formatives de tots aquells que per un o altre motiu no hi tenen un accés directe o fàcil.”

Per altra banda, la llibertat de localització i traducció de les aplicacions juga un paper important en la cohesió digital, ja que no és el mateix per al habitants d’un territori aprendre a utilitzar un programari en la seva llengua nativa, que haver-ho de fer en una llengua estrangera. I precisament, el programari privatiu pot no autoritzar la traducció de les seves interfícies, o bé exigir una costosa contraprestació. En canvi, el programari lliure facilita la traducció ja que aquesta s’entén com a aplicació directa d’una de les quatres llibertats que aquest programari atorga: la llibertat de modificació.

Fonts consultades:

Generalitat de Catalunya (2006). Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat de Catalunya. <http://www.lafarga.cat/sites/default/files/PSiC.pdf> [Consulta: març 2013].