Escola 2.0 a recuperació

Escola 2.0

La iniciativa Escuela 2.0 del Ministerio de Educación del Gobierno de España es va posar en marxa al curs 2009/2010 com a projecte integrador de les TIC en els centres educatius, establint els següents eixos d’intervenció:

– Aules digitals degudament equipades informàticament i ordinadors portàtils tant pels alumnes com per al  professorat.
– Connectivitat a Internet dins l’aula.
– Formació del professorat per a l’adopció d’aquestes tecnologies en la seva pràctica docent.
– Generació de nous materials digitals educatius.
– Implicar als alumnes i a les famílies en l’ús i custòdia d’aquests recursos tecnològics.

Aquest projecte s’orienta clarament a augmentar la cohesió digital de la població, dotant als estudiants (futurs ciutadans) dels recursos tecnològics necessaris per a no quedar exclosos de la Societat de la Informació.

Ara bé, no es van tenir en compte els nombrosos beneficis que aportaria el programari lliure en un desplegament tecnològic d’aquest tipus, ni el concepte educatiu que representa en sí mateix.

Aquesta omissió representa una feblesa o fins i tot un risc afegit per a l’èxit d’un projecte en el qual ja es partia de nombroses incerteses (el model idoni de portàtil, la propietat dels equips, el préstec per a que els alumnes se’ls poguessin emportar a casa, la connexió WIFI a l’escola, l’assegurança o el manteniment en cas d’avaries, etc).

Tal com va dir en Richard Stallman en un article que va quedar recollit al web del mateix Ministeri2, “El programari lliure és en si mateix educatiu pels valors que l’acompanyen”.

Si reflexionem en aquest aspecte, l’adopció de les TIC a les aules podria haver anat acompanyada d’una breu introducció a la història del moviment, donant a conèixer als alumnes i al professorat l’enorme capacitat organitzativa que tenen les comunitats desenvolupadores de programari lliure, l’alta fiabilitat que es mereixen els productes i la filosofia de transmissió de coneixement del moviment. En definitiva, seria una manera d’ensenyar-los que “junts es poden fer moltes i grans coses”.

D’altra banda, el fet d’utilitzar programari ofimàtic propietari en el desplegament del projecte comporta un dilema ètic important, del qual no tothom n’és conscient, i és que quan s’ensenya a un alumne a utilitzar una aplicació privativa, se l’està portant indirectament a comprar la llicència, o bé a copiar el programa il·legalment.

No es lícit ensenyar a un alumne que es pot violar la llei de propietat intel·lectual, ni tampoc obligar-lo a comprar una llicència quan podria perfectament capacitar-se digitalment amb programari lliure.

Un dels arguments esgrimits per alguns centres educatius per a forçar els pares a comprar/llogar un equip de determinades característiques és que tots han de ser d’iguals prestacions i tenir el mateix programari instal·lat. Segons ells, la única manera d’assegurar-ho és que el centre els compri i els reparteixi o en cobri una quota d’ús.

Aquest argument no és gens sostenible i no s’aguanta per cap banda, ja que molt alumnes ja tenen un ordinador amb característiques bàsiques a casa que podrien utilitzar, estalviant-se així aquest sobre-cost. En canvi, els pares van pagant una quota anual que en un breu període de temps pot representar perfectament comprar l’ordinador de nou. I què passa si l’alumne passa de primària a l’institut i les prestacions / model que necessita canvien segons el centre?

I pel que fa a disposar tota la classe del mateix programari, seria tant senzill com utilitzar distribucions de programari lliure en live-cd gràcies als quals tothom tindria el mateix escriptori i els mateixos programes col·locats al mateix lloc.

Així doncs, un alumne que portés el seu propi portàtil a classe, l’engegaria amb el live-cd durant les hores lectives, i podria escollir a casa si vol utilitzar-lo amb la configuració original que li van vendre o amb la mateixa que utilitza a l’aula.

Per descomptat, baixarien considerablement els problemes de virus derivats d’utilitzar mitjans extraíbles (com llapissos USB) per emportar-se els treballs fets a cole cap a casa i de casa al cole, ni la necessitat de congelar els ordinadors de l’aula per evitar desinstal·lacions involuntàries o danys en el sistema de fitxers per culpa d’apagar l’equip malament.

Pel que fa al risc d’accidents del maquinari durant aquest ús a les aules, hauria de ser cobert per l’assegurança pertinent, que ja es paga en qualsevol cas en els equips de lloguer del projecte.

I en el que respecta a la conscienciació de l’alumnat i de les famílies respectives sobre la cura i bon ús dels equips, quina millor responsabilitat que la de dur el propi ordinador de casa a classe. Em pregunto si els alumnes que han pagat una quota d’ús o de lloguer el tracten amb la mateixa cura…

Finalment, crec que en el context econòmic actual, l’única via sostenible de continuar desplegant la digitalització a les aules és impulsant-hi el programari lliure, el qual permet reciclar ordinadors vells ja que no necessita grans prestacions per executar-se àgilment. També és important la llibertat dels usuaris per a poder escollir el maquinari, evidentment dins d’uns límits acceptables pel que fa a les prestacions i característiques mínimes i màximes.

Per acabar, només resta dir que promoure i impulsar l’ús del programari lliure a les aules no només facilita la cohesió digital d’un territori, sinó que també capacita als seus habitants en les habilitats de reutilització del coneixement i de recursos.

Fonts consultades:

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Gobierno de España. http://www.ite.educacion.es/ca/escuela-20 [Consulta: març 2013]

Instituto de Tecnologías Educativas, Ministerio de Educación, Razones por las que deberíamos usar software libre en la escuela <http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/43/cd/modulo_3/razones_por_las_que_deberamos_usar_software_libre_en_la_escuela.html> [Consulta: març 2013].

Open Data

Les dades obertes s’han posat “de moda” i no fa gaire (el 5 de novembre de 2012) va tenir lloc la primera jornada de dades obertes a Catalunya. Us deixo un enllaç interessant [http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2012/11/05/i-jornada-dades-obertes-a-catalunya/] des del qual tindreu accés als vídeos de la jornada completa.

Crec que la motivació que porta les administracions públiques a alliberar dades es basa en tres grans eixos:

  • Per una banda, la necessitat de recuperar l’interès dels ciutadans per les accions de govern i fer-les més transparents.
  • Per l’altra, la voluntat de reutilitzar experiències i casos pràctics tot generant riquesa i ocupació. És a dir, que és una manera de desenvolupament empresarial, ja que a partir d’aquestes dades obertes, les empreses poden analitzar la viabilitat de les seves accions, o fins i tot descobrir nous models de negoci.
  • Contribuir a que les administracions siguin més interoperables.

Pel que fa a la similitud entre l’alliberament de programari i l’obertura de dades per part de l’administració, diria que totes dues accions es centren en el segon eix: la voluntat de reutilitzar experiències.

La importància de col·legiar-se

Membres del COETIC

Membres del COETIC, febrer de 2013

Fa molts anys que treballo en el sector de les TIC, però fa tot just un mes que m’he col·legiat al COETIC i tinc el número 473. Ara em pregunto perquè no ho vaig fer abans! De fet, en acabar la ETIG(1) al 2006 ja m’ho vaig plantejar, però vaig pensar que ja ho faria més endavant i tot es va quedar en la intenció. No ha estat fins ara que, un cop acabat el Grau en EI(2), vaig recuperar i materialitzar aquesta idea gràcies al meu ex-tutor de la UOC, el qual em va explicar que estava molt content dels serveis i avantatges que oferia el col·legi i m’ho va recomanar.

Recentment, el COETIC ha modificat els seus estatuts per incloure als nous Graduats de l’EEES(3). Tinc la sort o el privilegi de ser la primera graduada del nou pla de Bolonya que s’associa al col·legi. El passat 23 de febrer de 2013, en una jornada de formació per als col·legiats, vaig poder conèixer personalment a la gran majoria dels membres de la Junta del COETIC. No puc deixar d’agrair-los a tots, en especial al Degà, la seva cordialitat i els seus detalls. Aprofito aquestes línies per dir que m’ho vaig passar molt bé escoltant els debats espontanis que es van generar sobre la nostra professió i em vaig sentir molt a gust en aquell grup.

Com és sabut, tot col·legiat està subjecte al compliment d’un codi d’ètica i pràctica professional anomenat Codi Deontològic. En el fons, aquest codi expressa el que tota persona honesta, responsable i compromesa amb la seva feina  hauria de fer. Es pot llegir el resum o el detall a la URL http://www.coetic.org/content/view/7/8/lang,ca/.

Col·legiar-se no només comporta gaudir de descomptes en cursos especialitzats o d’una cobertura jurídica en l’exercici de la professió, sinó que a més representa ratificar-se com a bon professional, acceptant treballar tenint en compte en tot moment els principis del codi deontològic.

Notes al peu:
1.ETIG: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió
2. GEI: Grau en Enginyeria Informàtica
3. EEES: Espai Europeu d’Ensenyament Superior