Programari lliure o de codi obert

open-source-vs-free-softwareEl terme Programari Lliure prové de les llibertats que pot exercir qui el rep, és a dir, llibertat per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, millorar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores. En definitiva, el programari lliure atorga llibertats que el programari privatiu nega.

Pel que fa a les motivacions que porten al desenvolupament de programari lliure, la majoria d’estudis assenyalen motius individualistes (aprenentatge, satisfacció personal, resolució de problemes propis, reconeixement de la comunitat…), tot i que tenen un pes no menys important les raons econòmiques i els avantatges tècnics.

La motivació més filosòfica o ètica és la d’en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, que argumenta que el programari és coneixement que s’hauria de poder difondre en benefici de la societat, i que la ocultació de coneixement és una actitud antisocial.

Mentre en Richard Stallman construia els fonaments del moviment del programari lliure basant-se en quatre llibertats que podia exercir qui el rep, per la seva banda l’Open Source Initiative (OSI) va definir el programari de codi obert (open source software) fent èmfasi en la disponibilitat del codi font i no en aquestes llibertats.

Hi ha molta ambigüitat i polèmica entorn a aquests dos termes. Mentre el primer està relacionat amb l’ètica de compartir coneixement en benefici de tots, el segon està més relacionat amb l’avantatge tècnic de poder accedir al codi font. Tot i així, gairebé qualsevol programa considerat Programari Lliure és també considerat de codi obert (Open Source) i viceversa.

De les definicions de Stallman no es pot deduir enlloc que el programari lliure hagi de ser gratuit. En conseqüència, un programari podria vendre’s a un comprador atorgant-li les quatre llibertats estipulades per la Free Software Foundation. Un possible exemple de comprador podria ser una administració pública que volgués el programari per a executar-lo, estudiar-lo, adaptar-lo, redistribuir-lo i publicar-ne les millores, i alhora estigués disposada a pagar-lo.

Hi han varis models de negoci per al programari lliure i el de prestació de serveis només n’és un. Hi ha el model de venda de marca o de venda de còpies de cds originals entre altres, com és el cas de certes distribucions de GNU/Linux.  D’altra banda, segons el tipus de llicència, no hi ha res que impedeixi que una empresa desenvolupi un programari lliure i només el distribueixi a qui li pagui un import.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: