Projectes finals de carrera

Avui només us deixo dos links:

  • El del Treball Final de Grau en Enginyeria Informàtica, fet al 2011. Es tracta d’una memòria i un vídeo on s’explica el procés de disseny i implementació d’un magatzem de dades corporatiu, així com els processos ETL (extracció – transformació i càrrega de dades) per a posterior explotació de la informació (intel·ligència empresarial).
  • El del Treball Final de l’Enginyeria Tècnica, fet al 2006 però publicat al Repositori Institucional de la UOC al 2010. Hi trobareu la descripció del procés seguit en la construcció d’una aplicació destinada a gestionar les subvencions d’un ajuntament, emprant la tecnologia J2EE, així com una breu descripció dels fonaments d’aquesta tecnologia.

Fins aviat!

El síndrome de la dona informàtica

Avui he trobat el següent article de Kathryn Hart, Mi experiencia como emprendedora, que m’ha agradat molt, doncs comparteixo la seva opinió. Les dones som i podem ser molt emprenedores, i podem perfectament prosperar en una professió majoritàriament dominada per homes, però hem d’estar disposades a “ignorar” certs comentaris que la gent, sense mala fe, fa habitualment per desconeixement.

Us explico la meva experiència com a emprenedora i com a tècnica informàtica, dues característiques que normalment s’atribueixen als homes.

El 1998, dos amics i jo vam fundar una empresa d’informàtica que avui és HCA. Automàticament, la gent es pensava que jo era la secretària i els altres dos nois els informàtics però resulta que jo era la programadora.

Malauradament, van ser moltes les vegades en que vaig haver de sentir: “Jo vull parlar amb l’informàtic“, i en respondre: “Jo també sóc tècnica informàtica, si m’expliques el que vols també et podré ajudar“, més de la meitat de la gent es va sorprendre i es va quedar dubtant.

Malgrat que la meva especialitat sigui l’anàlisi i implementació d’aplicacions a mida, he fet una mica de tot: des de grimpar cables de xarxa, desinfectar ordinadors de virus, instal·lar sistemes operatius i controladors, etc…

Més endavant, vaig entrar a fer 20 hores setmanals a l’ajuntament del meu poble com a tècnica informàtica externa, facturant mensualment. Durant els quasi 7 anys que hi vaig ser, cada vegada que trucava algú pel servei d’informàtica, en sentir la veu d’una dona em dèien: “vull parlar amb l’informàtic, em passes amb ell?” i en dir-los “sóc jo” es produïa un silenci durant uns segons…..

Ara tinc la sort de formar part de l’equip TIC de Dipsalut, on desenvolupo la meva passió / professió: anàlisi i implementació d’aplicacions en el núvol, així com el business intelligence, nova disciplina sobre la qual vaig basar el projecte final de carrera i que m’apassiona. Tot l’equip TIC està format per homes i jo sóc quasi un d’ells, doncs fan bromes sobre dones a davant meu, lo qual indica que no hi veuen diferència i això em satisfà moltíssim.

Malgrat tot, de vegades encara noto que quan truquen altres informàtics de fora, directament demanen pel meu company, que és més de la vessant de sistemes, encara que el tema de la trucada estigui relacionat amb la vessant de gestió, que és més el meu perfil. Què hi farem…  Sóc jo que m’ho imagino? Serà que tinc “el síndrome de la dona informàtica” ? 😉

Qui sóc?

ZX Spectrum

ZX Spectrum, el meu primer ordinador

Aquest estiu 2012 vaig decidir obrir un blog sobre la meva passió/professió: les noves tecnologies, el programari lliure, l’anàlisi i programació d’aplicacions, el codi obert, els magatzems de dades, les eines d’ajuda a la presa de decisions, i  tot el que hi ha al voltant de les TICs. Admeto que sóc una mica “freaky” 😉 de les TIC. Sóc una dona de 40 anys, mare de família, que treballa 40 hores setmanals, i que a més ara s’ha apuntat a un màster de programari lliure a la UOC. Em diuen que estic boja, però jo sé que podré fer-ho. Sóc molt tossuda, i “la segueixo” fins que l’aconsegueixo. Em vaig iniciar a la informàtica amb només 9 anys. Recordo que frisaba per tenir un ZX-Spectrum amb 2Kb de memòria, però era molt car. Vaig estar tot un any posant de costat els calerons que em donàven per comprar galetes, gelats o xuxes. Tot i així faltaven diners, i al final, en veure’m tant decidida, la meva familia em comprà l’ordinador. Vaig desembalar l’Spectrum amb molta ansietat, vaig llegir el manual per conectar-lo, i el vaig muntar. En aquella època només portava un cable per endollar-lo a una tele i un cable d’alimentació. Un cop engegat, em vaig quedar una bona estona esperant, però no em dèia ni bon dia ni fèia res! Només una ratlleta fèia pampellugues. I això va ser el principi… Evidentment, va caler llegir-se tot el manual de Basic, i anar fent proves. Assaig error, assaig error, una i una altra vegada, i anar progressant. I en el fons, ara m’en adono que no he parat de fer el mateix al llarg de tota la meva vida! Després de donar classes de DBase III, Worperfect i Lotus 1-2-3 a la gent d’aduanes de La Jonquera l’any 1992, vaig fer el meu primer programa seriós quan tenia 21 anys i havia entrat a treballar de secretària en un viver de plantes. L’empresa per la qual treballava el va acabar venent per tota la península ibèrica i part de sudamèrica. Lògicament, no va ser fet amb Basic, sinó amb Delphi. Quan tenia 27 anys, ens vam ajuntar 3 amics i vam fundar la nostra pròpia empresa: una botiga d’informàtica i servei tècnic, que avui és HCA. Un dels socis és avui el meu marit. Als 29 anys, vaig iniciar la carrera d’ETIG (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió) que vaig acabar al 2005, sempre compaginant-la amb la feina. Quan estava a punt d’acabar la carrera, em va sorgir la oportunitat de fer de tècnica informàtica a l’ajuntament del meu poble i compaginar-lo amb l’empresa pròpia. Va ser tota una experiència! Ara fa poc, he acabat el Grau d’Enginyeria Informàtica dins del marc de Bolonya i m’embarco per última vegada en uns altres estudis: el Màster de Programari Lliure. Fa dos anys, vaig tenir la oportunitat d’entrar a formar part d’una administració supramunicipal (organisme autònom de la Diputació de Girona, Dipsalut) on hi dedico tota la meva jornada laboral a exercir la meva passió/professió. Si necessiteu quelcom, ja sabeu on trobar-me