La informació és la clau

Han passat dos anys i no he publicat res, no pas per manca de motivació, sinó per manca de temps. La vida et porta per camins insospitats. Em vaig presentar amb una llista de candidats a governar a les passades eleccions municipals del 2015, i vet aquí que sóc alcaldessa.

He passat de ser una tècnica informàtica apassionada per la tecnologia, el Big Data, el Programari Lliure i l’OpenGov, a ser una política que gestiona un poble amb un equip de gent molt motivada.

Què em va motivar a presentar-me en una candidatura? Ser una mica “idealista” i pensar que m’havia arribat l’hora de criticar menys i de fer més. Perquè és cert: els ciutadans critiquem molt i sovint sense saber tota la informació, i curiosament, quan més informació reps i aprens, menys t’atreveixes després a criticar.

La lliçó més gran que he après en aquesta etapa és que res és el que sembla i que tot depèn del punt de vista des del qual es miri. El món és un puzzle enorme en moviment, i segons les peces que vas trobant i encaixant, es dibuixa una figura o una altra. Pot ser mai arribaràs a completar el puzzle, o pot ser sí. En qualsevol cas, és una tasca que requereix ser ferm, constant i analític, i sobretot, que t’agradi fer puzzles 😉

La informació és la clau. I aquí em retrobo amb la meva professió: les dades i els sistemes d’informació. Amb informació podem analitzar i prendre decisions. Prendre decisions és fer política. Els sistemes d’informació són unes especies “d’ecosistemes canviants”. Les dades es mouen (cada vegada n’hi han més), el programari de base evoluciona i s’ha d’anar millorant constantment, i en conseqüència, els resultats van canviant. Doncs bé, per a mi, gestionar un poble és una mica això: recopilar informació, millorar pas a pas la organització, planificar tasques, analitzar resultats i tornar a començar recopilant la nova informació generada. Sempre amb l’objectiu de treballar per l’interès públic.

I més coses que també tenia ganes de dir: el Govern Obert té molt a veure amb l’Open Source (programari de codi obert). Hem d’aconseguir que la gent s’impliqui i contribueixi a fer créixer un poble i un país que és de tots i per a tots.

El camí no és fàcil però, qui diu que m’interessen els camins fàcils?

M’agrada aprendre, aprendre constantment, i això és el que estic fent a la vida: sempre aprenent.

Avui em sento una mica com una “fulla de tardor”, esperant ser portada pel vent a veure paisatges i colors, tal com diu aquesta cançó:

Anuncis

OPEN WORLD FORUM, Paris 30 i 31 octubre 2014

També trobareu aquest article al Web del COETIC. http://www.coetic.cat/content/open-world-forum-paris-30-i-31-octubre-2014.php

Sota el lema «Take Back Control» va tenir lloc a París la edició 2014 de l’OPEN WORLD FORUM, conferència mundial organitzada anualment des del 2008 on més de 120 experts han compartit experiències entorn al programari lliure, promovent la reflexió sobre temes que hi estan estretament relacionats, com el codi obert (Open Source), les dades obertes (Open Data), la innovació oberta (Open Innovation), el web obert (Open Web) i el maquinari obert (Open Hardware).

A més del programari lliure, totes les ponències i taules rodones han estat estretament lligades amb les dades, que són el petroli del segle XXI. Concretament, han entrat en escena els grans conjunts de dades o Big Data, les dades obertes o Open Data, les dades públiques i les dades privades. I relacionat amb aquest últim conjunt de dades, també s’ha parlat de la seguretat i la privacitat, dos temes que no podem ignorar i on les solucions FLOSS (Free, Libre & Open Source Software) poden ser la resposta al problema.

I perquè aquest lema «Take Back Control» ?

Resposta senzilla: «Cal reprendre el control de totes aquestes dades i el programari lliure ens hi pot ajudar». I de quina manera? Doncs perquè amb l’accés al codi font podem saber què es fa realment amb les dades. I ara més que mai, en l’era post-Snowden on s’ha perdut la confiança en el programari tancat, la seguretat és un aspecte clau per a qualsevol usuari TIC responsable. Només la transparència ens pot generar confiança i aquesta transparència només la trobem en el codi obert.

I el rol de les comunitats en tot això?

Les comunitats ho són tot! El programari lliure està sempre lligat a les comunitats, les quals involucren tant a desenvolupadors com als propis usuaris. Es tracta d’ «ajudar als usuaris a controlar el programa» i no de «deixar que el programa controli als usuaris»!
És en el si de les comunitats obertes on neixen i creixen nous valors per a la nostra societat, doncs es tracta que tothom contribueixi i que tothom comparteixi, en un model on tothom hi guanya, doncs el producte final acaba essent de molta qualitat i tothom n’està satisfet.
Aquest paradigma és aplicable també a la recerca científica i a moltes altres àrees o sectors, i en aquest escenari, les administracions públiques també entren en joc.

Quin paper juguen les administracions?

En la conferència «From Open Data to Open Government, the french strategy» s’han exposat les polítiques d’obertura i reutilització de dades públiques del govern francès i també les noves maneres de participació ciutadana mitjançant les quals se’ls incita a contribuir en diferents projectes, tant aportant dades, com opinions i idees.  Un exemple de col·laboració entre administracions i ciutadans és la base d’adreces nacionals oberta (BANO http://openstreetmap.fr/bano/premiere-etape-atteinte. Es tracta d’una base d’adreces geo-localitzades sobre Open Street Map, on un percentatge elevat de la contribució ha estat dels ciutadans.

D’altra banda, s’ha parlat d’un canvi de cultura de les administracions: la transparència dels governs i la transparència pro-activa. La primera fa referència a les accions que emprèn una administració per informar els ciutadans sobre la seva gestió segons el que li exigeix la llei, i la segona fa referència a la capacitat d’analitzar quines dades poden ser útils a la societat civil i de quina manera és millor presentar-les, anant més enllà del que requereix la llei, és a dir, anticipant-se a les peticions d’informació.

Quin és el rol de la societat civil en un Govern Obert?

Com va expressar en Paul Maassen, coordinador de la societat civil del Open Government Partnership [http://www.opengovpartnership.org], un comitè internacional que ajuda i assessora als països que volen avançar en matèria de transparència, el rol de la Societat Civil és cabdal.

Els governs han de treballar estretament amb la societat civil per desenvolupar i implementar un pla de Govern Obert que sigui realment útil a la societat. A més, un gran projecte de dades obertes i govern obert, per més ben fet que estigui, si no té usuaris, no té sentit de ser. Per assegurar-se usuaris consumidors de les dades cal fer-los participar i que se sentin part del projecte.

D’altra banda, els ciutadans hem de ser a la vegada «increpants» (fent referència al dret de requerir constantment explicacions) però també «encoratjadors» quan les coses es fan ben fetes. Cal també que comprovem que les coses es fan i que tot això del govern obert no es quedi simplement  en un grapat de bones intencions.

Diapositiva de Etalab
Imatge 1: Diapositiva de la presentació d’Etalab: “La societat té el dret de requerir a qualsevol administració pública explicacions sobre la seva gestió”

En tots els projectes de govern obert, les TIC han estat l’element que ha permès estendre i millorar les relacions entre ciutadans i administracions. Es tracta d’una transformació democràtica que ja ha començat i el procés és irreversible! La bona recepta és doncs: Transparència + Participació + Col·laboració.

Indubtablement, hi ha una gran similitud entre codi obert i govern obert, ja que en ambdós casos cal crear una comunitat i col·laborar estretament per aconseguir un producte final de qualitat que finalment es comparteix amb la societat en general, en benefici de tothom (ciutadans, governs, empreses, educació…).

I parlant de centres educatius, de coneixement obert i d’innovació oberta …

S’ha comptat amb la presència del Open Knowledge France (http://fr.okfn.org/), un organisme que promou el coneixement obert a partir de projectes com l’ «escola de dades», iniciat per l’Open Knowledge Foundation al maig 2012, l’objectiu del qual és donar a la societat civil les eines i competències necessàries per reutilitzar dades, manipular-les i analitzar-les. Es treballa principalment per temàtiques concretes, utilitzant eines lliures i de codi obert, generant jocs de dades tractables i finalment, infografies i gràfics per presentar els resultats.

També vaig assistir a un workshop sobre dades obertes on el projecte de laboratoris oberts de «La Paillasse» (http://lapaillasse.org/) em va cridar molt l’atenció. Aquesta organització no lucrativa afavoreix la creació de laboratoris comunitaris dedicats a la experimentació i innovació oberta. Per exemple, en naus cedides per ajuntaments i amb material que grans empreses farmacèutiques ja no utilitzen, han muntat laboratoris on tothom pot anar a aprendre i experimentar la ciència. Aquests laboratoris sovint estan tematitzats: biotecnologia, robots, drones, ciències cognitives, arqueologia, jocs, etc…

La Paillasse
Imatge 2: Presentació de “La Paillasse”, laboratoris oberts i biohacking

IPoppy relacionat amb la educació, en l’apartat “Experiment” de l’OWF14, hem pogut interactuar amb en Poppy, un robot humanoide construït a partir de peces impreses en 3D. El project Poppy (https://www.poppy-project.org/) consisteix en permetre a qualsevol persona entendre el món digital i esdevenir un creador. El repte consisteix en involucrar principiants i experts, científics, educadors, desenvolupadors i artistes que comparteixen una visió comuna: els robots són una eina molt bona per a la educació i la creativitat. La comunitat d’aquest projecte desenvolupa creacions robòtiques que són fàcils de construir, personalitzar, desplegar i compartir, alhora que promou el codi obert compartint el maquinari creat, el programari emprat per controlar els robots i també les eines web que utilitzen en els seus projectes. D’aquesta manera, el coneixement compartit online es va acumulant amb les contribucions pedagògiques i tècniques de la comunitat.

Dreta: Imatge 3, Poppy, el robot creat a partir de peces impreses amb una impresora 3D

El model de negoci de les empreses de serveis i producció de programari lliure

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
 Imatge 4: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Tant les empreses que desenvolupen programari lliure com les que ofereixen serveis relacionats amb el mateix tenen la ferma voluntat de comprometre’s en relacions sostenibles amb els seus clients. Això significa compartir el valor, el respecte i la protecció de les dades del client, així com construir i establir relacions obertes, en lloc de construir cadenes amb llicències privatives. Les empreses consumidores de programari o de serveis cada cop valoren més aquests aspectes a l’hora de triar un proveïdor de solucions.

D’altra banda, l’empresa productora de programari lliure gaudeix de cert avantatge competitiu en tant que es beneficia de l’alta productivitat dels seus empleats, generalment molt motivats, àgils i altament tecnificats. Els seus programadors solen tenir ments obertes i grans aptituds tècniques.

En la diapositiva següent s’intenta escenificar que les empreses de desenvolupament de programari lliure tenen una vida més llarga que les empreses tradicionals que desenvolupen programari privatiu i que no s’han sabut adaptar als canvis del mercats i necessitat dels seus clients. I els clients ara volen llibertat!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL France
Imatge 5: Presentació de Patrice Bertrand del Conseil National du Logiciel Libre

Les empreses consumidores de programari lliure

Al 2014 ja es pot afirmar que el 100% de les grans empreses utilitzen, d’una manera o altre, programari lliure. La majoria d’empreses afronten grans reptes relacionats amb les TIC: adaptació a una evolució constant, la globalització de la competència, la seguretat de les seves dades i coneixement del negoci, la necessitat de reaccionar cada cop més ràpidament a les necessitats del mercat, entre altres.

La confiança en un ecosistema controlat, conegut i alhora dinàmic, que evoluciona cap a productes de gran qualitat, és cada vegada més alta. Aquest ecosistema és precisament el que trobem en les solucions FLOSS, que a més ofereixen un nivell de llibertat molt alt en comparació a les solucions privatives. La independència del proveïdor de solucions TIC és important, perquè evita haver de pagar costos imprevistos si el proveïdor d’una solució privativa de sobte ho decideix.

D’altra banda, el programari lliure està present arreu. Fins i tot els gegants d’Internet l’utilitzen (Cassandra, MongoDB, Hadoop,.. estan al darrera de Google, Facebook, Amazon..). Més del 60% dels servidors web funcionen amb programari lliure, un de cada dos avions també i la majoria de borses de cotització! Així doncs, qui diu que el programari lliure no està fet per a sistemes crítics?

Els gegants d’Internet són els dolents de la pel·lícula?

Diapositiva de Framasoft
Imatge 6: Presentació de FramaSoft

En una de les conferències es va plantejar el fet que els gegants d’Internet, coneguts com «GAFAM» (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) no contribueixen gaire al coneixement col·lectiu. Més aviat volen el coneixement per a ells, per tal d’augmentar encara més la seva xifra de negocis, que com veiem en el gràfic adjunt, és bastant escandalosa! Aquests gegans han comprat més de 400 empreses més petites pel sol fet que representaven una amenaça per als seus productes o serveis. Senzillament les han absorbit.

La transparència «Degooglisons Internet!» (a la dreta) ens ha fet somriure però també reflexionar sobre aquest escenari de monopoli.

El programari lliure resistirà ara i sempre a l’invasor!

Diapositiva de Framasoft, Dégooglisons Internet
Imatge 7: Presentació de FramaSoft

I el web?

Com va dir el president de Mozilla Europe en la seva conferència, el web és una plataforma lliure i neutral. El web no pertany a ningú i pertany a tothom! Amb la obertura del web es va obrir la possibilitat de participar en el mateix, construint lliurement els continguts que avui estan al núvol. El web en sí és doncs una plataforma col·laborativa construïda una mica per tots.

Aprofitant que parlem de Mozilla, estan promocionant nous smartphones que funcionen íntegrament amb programari lliure i capaces de deduir les aplicacions que necessitarem en un moment o altre del nostre dia a dia.

I el núvol?

Dues grans preguntes finals a mode de reflexió: Com podem confiar tranquil·lament les nostres dades a un servei en línea que pot tancar d’un dia per l’altre? Com podem, en la era del Big Data, lliurar les nostres dades als gegants d’Internet, que ens estudien de tal manera que fins i tot poden predir les nostres intencions!

En aquest món de grans volums de dades, qualsevol de nosaltres pot ser en el punt de mira. Avui dia, el programari lliure representa la única alternativa al model de programari tradicional i la millor aproximació per reprendre el control de les nostres dades. Així doncs, tornem al principi: «Take back control»!

Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL
Imatge 8: Diapositiva de Patrice Bertrand del CNLL de France

En resum, han estat dos dies intensos a l’#OWF14 escoltant els punts de vista, experiències i debats d’opinions dels diferents actors del món del Free, Libre and Open Source Software. El programari lliure i la filosofia que hi ha darrera (col·labora, participa i comparteix) ofereix un munt de possibilitats d’aplicació en tots els camps, humanitari, cultural, governamental, científic, educatiu, comercial. Només és qüestió d’obrir la ment per adonar-se’n.

Visita al supercomputador Marenostrum III

Dimecres 15 d’octubre de 2014, Barcelona Supercomputing Center

A les 17:30h puntualment començà la visita al Supercomputador Marenostrum 3 al Barcelona Supercomputing Center (BSC), situat a prop de la UPC. Érem un bon nombre de professionals de les TIC, tant del COETIC com del COEINF. Vam aprofitar per fer-nos una foto plegats els que ja ens coneixíem i havíem coincidit en alguna altra visita d’interès-TIC.

En primer lloc ens van fer una explicació introductòria sobre el centre i el Marenostrum 3, que amb una capacitat de càlcul d’1,1 petaflops és un dels supercomputadors més potents d’Europa i el número 34 a nivell mundial.

Per a que us feu una idea, 1 petaflop és la capacitat d’un ordinador de fer operacions de coma flotant de l’ordre de 1.000 bilions per segon. Un supercomputador com el Marenostrum requereix un nombre massiu d’ordinadors que treballen en paral·lel en el mateix problema. Avui dia, el supercomputador més ràpid del món és en Titan, amb una capacitat de 20 petaflops.

El nostre supercomputador té:
– 48.896 processadors distribuïts en:
– 6.112 xips Intel SandyBridge de 2,6 GHz i 8 cores cada un,
– 3.056 nodes
– 84 xips MIC
– 2 PB de capacitat d’emmagatzematge en disc
– 100 Terabytes de memòria
El sistema operatiu utilitzat és Linux SuSe Distribution

Continuant amb la introducció, ens van explicar que aquest supercomputador és la tercera generació del MareNostrum -actualització que s’ha efectuat durant el mes de gener de 2013-, i que s’utilitza principalment en recerca i innovació.

Al centre hi treballen unes 330 persones, de les quals només una trentena s’ocupen del manteniment dels components i xarxes. La resta són majoritàriament professionals d’I+D procedents d’una trentena de països europeus que treballen en quatre grans àrees d’investigació:
– ciències de la computació
– ciències de la vida
– ciències de la terra
– aplicacions computacionals en ciència i enginyeria

Des de la seva fundació, l’any 2004, fins avui, han estat més de 3.000 projectes de recerca que s’han simulat en el MareNostrum, en tots els camps de la ciència i la tecnologia.
El 80% del temps de supercomputació es destina a projectes externs, d’investigadors públics (universitats, CSIC…), mentre que el 20% restant el fan servir els investigadors que hi ha al BSC a Barcelona. Alguns d’aquests projectes es realitzen per a empreses espanyoles, fins i tot PIMES que contracten el servei.

En el cas que una empresa vulgui simular, provar o executar els seus processos o investigacions en el Supercomputador MareNostrum 3, el BSC està disposat a posar a la seva disposició dos o més investigadors perquè col·laborin amb els d’aquesta empresa, per tal que el projecte arribi a bon fi.

Un cop acabada la introducció, arriba el gran moment: ens preparem per entrar a la sala on hi ha el MareNostrum… I de cop i volta, impacta (per a qui no sap on es troba el supercomputador), trobar-se en mig d’una capella de pedra preciosa escoltant cants gregorians!
Senzillament impressionant.

Ens van comentar que no és el supercomputador més ràpid però sí que és el més bonic del món, lo qual ens va fer gràcia a tots els assistents.

Supercomputador Marenostrum III

Supercomputador Marenostrum III a l'edifici Capella UPC
Finalment, ens van projectar un video d’increïble qualitat gràfica on es representaven exemples de projectes d’investigació en els quals es va utilitzar el MareNostrum. Tot el que representa un risc investigar en el món real, com pot ser una explosió, l’impacte d’ocells en un avió, un fenòmen climàtic, o fins i tot una explosió nuclear, poden ser simulats a partir de variables en el supercomputador.

Projectes del BSC

Després del video, va arribar el torn de preguntes. Com que vaig veure que una de les aplicacions era Big Data, la meva pregunta va anar orientada en aquest camp. El supercomputador està connectat a infraestructures de Big Data del BSC-CNS que sumen un total de 11 petabytes. Tot el sistema està connectat a les universitats i principals centres de recerca europeus mitjançant fibra òptica, cosa que facilita la transmissió de dades als investigadors que necessiten analitzar i processar grans quantitats de dades.
Finalment, vam sortir de la capella passant per un museu de supercomputadors antics que havien format part del BSC.

Va ser una visita de 90 minuts molt interessant i entretinguda que sense dubte recomano a qualsevol professional de les TIC.

Compartir amb passió en benefici de tots

D’articles sobre el Fòrum Impulsa 2014 en trobareu a pilons, així que intentaré que aquest sigui diferent. Serà un article molt subjectiu, amb la finalitat de transmetre-vos les meves impressions com a professional de les TIC.

Cal felicitar l’equip humà de la fundació que hi ha al darrera d’aquest fòrum per la gran tasca de preparació i organització que han fet, i alhora reconèixer els bons resultats de la pròpia fundació que ha aconseguit motivar milers de joves inquiets per a convertir-se en creadors de progrés.

El principal objectiu de la FPdGI i del Fòrum és contribuir a transformar la societat actual cap a un model obert i col·laboratiu, fent difusió dels projectes innovadors, originals i creatius basats en la col·laboració. També fomenta, mitjançant premis i distincions, el desenvolupament de l’esperit emprenedor entre els joves, en els àmbits social, científic, tecnològic, artístic i cultural.

En aquest vídeo es resumeixen molt bé els projectes dels joves guardonats i es dona una visió del seu perfil: http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/297-aixi-son-els-premiats-fpdgi-2014/

Si el mireu, us adonareu que són joves que han treballat amb il·lusió i esforç en algun dels àmbits esmentats. La passió que hi han posat ha estat el que els ha fet distingir-se de la resta.

Així doncs, mentre alguns demanaven fotos a Sa Majestat, a mi m’ha fet més il·lusió retratar-me amb un d’aquests joves guardonats.

Amb en Mohammed El Amrani, jove de Roses guardonat per un projecte d'integració social

Amb en Mohammed El Amrani, jove de Roses guardonat per un projecte d’integració social

Els dos grans missatges que he captat dels diferents ponents han estat:
1. Col·laborem i compartim coneixement en benefici de tots
2. L’èxit és emprendre projectes amb passió, passant-nos-ho bé i gaudint del camí
Efectivament, no puc estar més d’acord, i tal com va dir en Josep M. Pou en el discurs de presentació: ”Prefereixo fracassar en allò que estimo que no pas tenir èxit en allò que odio”
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/291-josep-m-pou-prefereixo-fracassar-en-allo-que-estimo-que-no-pas-tenir-exit-en-allo-que-odio/]

Tampoc he pogut evitar fer un paral·lelisme directe entre el programari lliure i el que deien els ponents, que eren prestigiosos experts la majoria provinents del món tecnològic. La filosofia del Free Software es basa en què el coneixement no ens pertany a nosaltres, sinó a la humanitat. L’adjectiu de free es deu a les quatre llibertats que ha de garantir aquest programari: llibertat per usar-lo, llibertat per estudiar el seu codi font, llibertat per redistribuir-lo, llibertat per millorar-lo i fer públiques aquestes millores de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.

Doncs bé, és el moment d’aplicar aquesta filosofia a tots els àmbits i nivells: en la medicina, en la ciència, l’art, etc. No podem continuar permetent que els resultats d’investigadors que podrien salvar milers de vides quedi frenat per patents. No podem continuar permetent que es reinventi la roda una i una altre vegada. No podem continuar malgastant energia i esforços en buscar solucions per separat. El que ha quedat palès en els missatges dels ponents és que el món està canviant molt ràpidament, i que o bé aprenem a col·laborar o bé estem abocats al fracàs.

Obertura amb en James D. Wolfenson

Obertura amb en James D. Wolfenson

El primer ponent, en James D. Wolfenson, ens va parlar de grans canvis i reptes en el futur, en un escenari on la tecnologia tindrà un paper molt destacat i on el flux global d’informació serà clau. Em va cridar l’atenció la reflexió que va fer sobre les diferents visions del món que poden tenir una persona sènior d’una de jove. Mentre els primers poden continuar vivint en un món “tradicional”, el jovent ja no s’ho pot permetre i ha de pensar i actuar diferent per poder progressar. També va afegir dirigint-se als joves que “si teniu coratge, podeu fer el que vulgueu a la vida”.

[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/298-james-d-wolfensohnsi-teniu-coratge-podeu-fer-el-que-vulgueu-en-la-vida/]

Ponència de l'Antonin Léonard a l'#impulsa2014

Ponència de l’Antonin Léonard a l’#impulsa2014

 

L’Antonin Léonard és el creador de http://www.OuiShare.net, una organització europea que intenta construir una societat i una economia col·laborativa amb la participació de ciutadans, institucions i empreses. Actualment aquesta organització té representació en 20 ciutats d’Europa i Amèrica Llatina, i el govern francès està donant suport a la col·laboració mitjançant un programa que s’anomena “La France s’engage”. Estan convençuts que els valors i els principis funcionen millor que les regles i títols, que tot està per crear i que no cal demanar permís per fer-ho. Segons Léonard, cal que siguem més productors i menys consumidors, i evidentment, que compartim més.

[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/299-antonin-leonard-valors-i-principis-funcionen-millor-que-regles-i-titols/]

En Paul Mockapetris i l’Andreu Veà em van realment impressionar! El primer és l’inventor d’un sistema que va canviar el món. És ni més ni menys que el creador de les identitats a Internet (DNS, Domain Name System) absolutament necessari per poder navegar per la xarxa. El segon és un enginyer de telecomunicacions natural de Sant Feliu de Guíxols, autor del llibre Cómo creamos Internet, president de la Internet Society a Espanya i membre del Consell Assessor de Internet Hall of Fame.

Paul Mockapetris i Andreu Veà a l' #impulsa2014

Paul Mockapetris i Andreu Veà a l’ #impulsa2014

En Paul ha explicat que, al principi, els experts creien que Internet no serviria per a tasques importants, i per això van fer “un edifici molt petit, com una tenda de campanya”. Ell es va imaginar el potencial que tindria, i per això va construir els “fonaments d’una catedral”, un sistema gran que es pogués estendre. Actualment qualsevol persona pot gestionar un domini a Internet. Pots construir la teva pròpia identitat i actualitzar el sistema. Hi ha 60 usos diferents de DNS que són populars i ell només en va inventar tres!

Així doncs, va construir aquesta tecnologia amb la vocació que altres persones la puguin desenvolupar, ampliar i millorar. Tal com diu, un bon projecte és aquell on: “És preferible fer alguna cosa que pugui evolucionar que no pas un pla perfecte que funcioni de cop al 100 %”. També va remarcar que “no tot està inventat”.

En aquest sentit, va dir que en el món obert el que falta és una mica de privacitat i d’intimitat: “encara no hem trobat el punt mig entre privacitat i publicitat, però segur que hi ha una solució senzilla i que d’aquí a uns quants anys ens preguntarem per què el 2014 encara no se li havia acudit a ningú. Trobeu-la vosaltres!”

Amb en Paul Mockapetris i els meus companys de feina

Amb en Paul Mockapetris i els meus companys de feina

L’Andreu Veà ens va fer reflexionar a tots amb la seva frase: “Mai no havia treballat tant ni havia cobrat tan poc, però compro la llibertat, i ara sóc molt feliç”. També ens va fer riure quan va titllar de VIP’s a les persones que han construït l’Internet que coneixem avui dia, ja que són “Vells i Pobres”, perquè són desconeguts i cap d’ells no s’ha fet milionari.

Els grans noms d’Internet que ara coneixem, els creadors de Google, Facebook i Twitter, sí que s’han fet milionaris, però ells s’han limitat a crear aplicacions i noves funcionalitats sobre els fonaments que van construir els pioners. Gràcies a aquests pioners, Internet ha funcionat fins ara com un sistema d’intel·ligència distribuïda.

Comparteixo la seva visió de que cal oferir coses a la societat perquè aquesta les pugui millorar.
I per acabar la seva ponència, va afegir que moltes de les tecnologies i desenvolupaments que ara ens sorprenen ja formen part del nostre present, no del futur. “Quan penseu que una cosa és màgia, vol dir que és tecnologia!”

[Vídeo d’en Paul i l’Andreu a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/300-andreu-vea-i-paul-mockapetris-penseu-que-no-tot-esta-inventat/]

Ponència de l'Elizabeth Marincola a l'#impulsa2014

Ponència de l’Elizabeth Marincola a l’#impulsa2014

L’Elizabeth Marincola és la Directora general de la Public Library of Science (PLOS), una organització sense ànim de lucre amb l’objectiu de transformar la manera de comunicar la ciència amb el moviment Open Access (la publicació del nombre més gran d’articles d’accés obert en comparació amb la resta d’editors científics).

Us imagineu tenir accés lliure a tot el coneixement científic? Això evitaria tornar a donar voltes sobre temes resolts, partir de resultats d’altres científics i avançar més ràpidament. Els primers interessats són sovint els governs i organismes públics, que inverteixen diners en investigacions amb la premissa que els resultats seran publicats en obert, i així s’asseguren el retorn directe de la inversió en l’avenç de la societat. A més, la rigorositat i el contingut dels articles publicats poden ser contrastats i auditats per científics d’arreu del món, creant una distribució de la recerca científica realment eficient.

En resum, coneixement obert equival a ciència eficient, ja que innovació i col·laboració van agafades de la mà.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/301-elizabeth-marincola-mimagino-un-futur-en-que-els-unics-limits-a-la-imaginacio-cientifica-siguin-els-que-provenen-de-la-nostra-propia-ment/]

Ponència Neal Gorenflo #impulsa 2014

Ponència Neal Gorenflo #impulsa 2014

En Neal Gorenflo és el creador de la plataforma online Shareable que pretén transformar la societat i ser un dinamitzador econòmic en una societat interconnectada i més transversal, en lloc d’una societat industrial piramidal que només busca la prosperitat mitjançant el creixement econòmic. Es tracta de compartir transport, espais de treball compartits -com el coworking-, serveis compartits entre empreses, nous models que ajuden a les persones a pagar bens només quan els necessiten, en comptes de ser-ne propietaris.

Aquest nou moviment és cada vegada més fort i la manera com produïm i consumim està canviant molt ràpidament. Per esmentar-ne només alguns exemples: hi ha varis milers de projectes open source en el món de la tecnologia, i milions de persones s’organitzen en cooperatives que tenen un paper molt important en les economies locals. Hi ha un gran ecosistema de persones que capaciten els individus per crear i vendre productes d’una manera que fins ara només estava a l’abast de les grans corporacions. Això, només als EUA, ja mou un volum de 129.000 milions de dòlars l’any.

En Neal va acabar la seva ponència dient que “Potser sona innocent, però ara, en un món creatiu i interconnectat, tenim al nostre abast la manera de crear noves institucions en les quals tothom sigui més responsable i, alhora, més feliç. És el moment de córrer cap a aquesta frontera, perquè en depèn la vostra vida.  Aquest canvi depèn de nosaltres, i les eines les tenim a les nostres mans.”
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/305-neal-gorenflo-es-el-moment-de-correr-cap-a-aquesta-frontera-perque-en-depen-la-vostra-vida-compartir-us-pot-salvar-la-vida/]

Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia

Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia

En Jimmy Wales és considerat una de les 100 persones més influents del món ja que és el fundador de la Wikipèdia, l’enciclopedia en línia que pot ser editada i revisada en temps real per qualsevol persona i que tots hem consultat alguna vegada. A darrera de la Wikipèdia hi ha la Wikimedia Foundation que és una organització sense ànim de lucre, on hi treballen 200 persones. Més de 550 milions de persones a tot el món l’utilitzen ja i és una de les organitzacions amb més impacte del món. Però Wikipedia només és la punta de l’iceberg d’un moviment molt més ampli i ha demostrat que “la gent pot col·laborar per fer coses increïbles”.

En la seva ponència, en Jimmy va esmentar que un dels casos més interessants és el de la Wikipedia en català. El català va ser el tercer idioma en ser present a la Wikipedia, després de l’anglès i l’alemany. Actualment és la llengua núm. 17 del món, amb 430.000 articles publicats.

Ponència d'en Jimmy Wales de Wikipèdia posant en relleu la presència del català.

Ponència d’en Jimmy Wales de Wikipèdia posant en relleu la presència del català.

Si tenim en compte que hi ha nou milions de catalanoparlants, la mitjana és molt alta. A més, hi ha 56 editors de la Wikipedia en català per cada milió de parlants, mentre que l’anglès en té 21 i l’espanyol, vuit, per exemple. Finalment, va comentar que sempre els falta gent per corregir o millorar els articles, així que va animar als assistents a unir-se a la comunitat.

Finalment, va projectar un vídeo fet pels nens d’una escola de Nigèria on demanaven als operadors de telefonia mòbil del seu país que no els cobressin el trànsit de consulta a la Wikipèdia pel fre que suposava en el seu aprenentatge i desenvolupament escolar. El vídeo va tenir un efecte viral i poc després, un dels operadors va fer-ho realitat. Relacionat amb això, va comentar que la informació hauria de ser sempre accessible per tothom a cost zero i que la determinació dels joves degudament canalitzada sovint pot desencadenar grans resultats.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/307-jimmy-wales-wikipedia-es-la-punta-de-liceberg-dun-moviment-molt-mes-ampli-hem-demostrat-que-la-gent-pot-collaborar-per-fer-coses-increbles/]

En José Manuel Leceta és el director de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia i treballa estretament amb les comunitats de coneixement per aconseguir un impacte real de la innovació europea en l’economia, en la creació de nous negocis i en l’educació empresarial.
Va assenyalar que cal accelerar el canvi cap a la innovació, que s’ha d’educar d’una manera diferent, de tal manera que es formin ciutadans crítics i emprenedors. Ningú té el monopoli del talent i no hi ha èxit sense passió. Va dir que només cal creure en el que tenim, creure en nosaltres mateixos i ser nosaltres mateixos, tot gaudint del camí.
[vídeo a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/302-jose-manuel-leceta-les-conviccions-creen-realitats/ ]

En Josu Jon Imaz és Conseller delegat de Repsol, una companyia que ha apostat en els darrers anys per una cultura d’innovació oberta en col·laboració amb universitats, clients i proveïdors, on els reptes s’afronten de manera compartida. Quan l’Antonella Broglia, que l’entrevistava, li va preguntar a què es comprometia amb el jovent, va respondre que seria tractor i mobilitzador de la innovació tecnològica mitjançant la educació, el qual hauria de ser també el gran compromís de totes les grans empreses.
http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/videos/303-josu-jon-imaz-lentusiasme-pot-ser-mes-potent-que-les-barreres/

I fins aquí l’edició 2014 del Fòrum Impulsa, des del punt de vista d’una apassionada de les TIC. Espero haver-vos engrescat tant com ho han fet els ponents amb els assistents. Les meves fotos no tenen gaire qualitat, però hi han un munt de fotos molt bones a http://ca.forumimpulsa.org/2014/forum-impulsa-2014/galeria-de-fotos/

Resum TIC 2013

Moltes coses han passat aquest any 2013 en el món de les TIC i no podia acabar-lo sense fer-ne un resum.

Des del meu punt de vista, crec que el més destacable ha estat la revelació de l’espionatge massiu que fan els governs de molts països del món -no només els EUA- mitjançant Internet i les aplicacions que utilitzem els ciutadans. És l’any doncs en que tothom pren consciència del que molts ja sabíem: que qualsevol de nosaltres pot estar essent vigilat per mitjà de les TIC. El mes de juny va tenir lloc el Ier Congrés de Seguretat a la Xarxa, Ciberespionatge i Ciberseguretat a Catalunya, on es va posar de manifest que la ciber-criminalitat està a l’ordre del dia i que s’està duent a terme una guerra a l’ombra on els soldats estan atacant còmodament i silenciosament des d’una cadira i un escriptori.

També podria dir que l’any 2013 és l’any del Big Data, l’any en què prenen relevància la gran quantitat de dades que generen les empreses i administracions públiques, i que degudament tractades i analitzades poden ajudar a prendre decisions clau, doncs permeten tenir una visió molt més global d’un negoci o d’un territori. Per tal d’agilitzar les infraestructures de Big Data, IBM va treure al mercat l’abril passat la tecnologia BLU Acceleration que millora notablement la velocitat i rendiment d’aquestes eines d’anàlisi.

En quant a llençaments de nous dispositius, cal destacar l’iPhone 5C i 5S, essent aquest últim el primer smartphone amb processador de 64 bits, i pel que fa a consoles de joc d’última generació, la Xbox One i la Play Station 4. Les impressores 3D, ja presentades al 2010, que permeten imprimir objectes sòlids de plàstic, entren amb força en el mercat d’usuaris finals a un preu inferior als 1000 euros.

D’altra banda, algunes empreses -entre les quals Amazon– anuncien que començaran a utilitzar drones per a dur a terme la seva activitat de lliurament de paquets, tot i que està per veure com ho fan compatible amb la regulació de l’espai aeri.

També és l’any del 30è aniversari del llençament de Microsoft Windows i el 5è aniversari d’Android.

A mode de conclusió, Google també ha realitzat una recopilació dels termes més buscats pels seus usuaris i que es pot consultar a www.google.com/zeitgeist/Zeitgeist és una expressió alemana que significa “L’Esperit del Temps”.

Que tingueu un molt bon fi d’any i millor 2014 !!!

Jornada LOPD i LSSI per als professionals i estudiants de les TIC

IMG-20131203-WA0000

IMG-20131203-WA0004

El passat dimarts 3 de desembre de 2013 va tenir lloc al Tecnocampus de Mataró una interessant jornada sobre la LOPD i LSSI organitzada pel COETIC, presentada i moderada per en Jordi Cantenys1, i amb la participació de ponents de primer nivell de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la Diputació de Barcelona, l’Asociación Profesional Española de Privacidad (APEP) i el Tecnocampus Mataró-Maresme (EUPMT-UPC).

Els objectius principals d’aquesta jornada, orientada principalment als professionals de les TIC, eren per una banda oferir als assistents una visió general del marc legal existent que afecta directament als sistemes d’informació, donar algunes pinzellades sobre les noves sortides professionals que combinen competències del dret i de la tecnologia, i finalment, fer-nos reflexionar sobre la formació i els coneixements necessaris per donar compliment a les lleis que regulen la nostra professió.

Les dades en sí no són més que informació, però quan fan referència a les persones, poden acabar afectant a la intimitat i al dret a la confidencialitat. En un marc legal que encara està canviant o evolucionant, el dret a la protecció de dades és un dret que serveix per garantir altres drets. Així doncs, els professionals de les TIC hauríem de vetllar pel seu compliment en els serveis o productes que dissenyem i construïm. La primera llei en aquest sentit va ser la LORTAD, de l’any 92. Actualment, les principals lleis que regulen els usos de la informàtica són la LOPD, la LSSI i de comerç electrònic, la llei de Signatura electrònica i la llei de conservació de dades i documents.

En Santiago Farré2 va explicar que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ofereix un servei de consultoria personalitzat a les institucions que són dins el seu àmbit de competència (administracions públiques, universitats i altres ens públics o privats) i que volen adequar la seva actuació a la normativa de protecció de dades. Tots els dictàmens, informes i resolucions que emet la APDCAT estan disponibles i es poden consultar a la seva web http://www.apd.cat. L’APDCAT fa a més altres funcions: registra fitxers passant la informació a l’Agència Espanyola, comprova si s’estan aplicant les normatives (en aquest sentit té potestat sancionadora) i finalment intervé quan a un ciutadà se li denega el dret d’accés a les seves dades.

El Sr Farré va assenyalar que qualsevol empresa privada que estigui treballant per un ens públic té el deure de garantir la seguretat i la confidencialitat de la informació que està tractant pel compte d’aquesta. Habitualment, se li fa signar un document on se l’informa de la normativa a complir. També va comentar que s’han començat a emetre dictàmens en relació a l’ús de determinades aplicacions online, com Google Drive o Analytics.

Per potenciar l’aportació de valor en matèria de protecció de dades, la APDCAT ha convocat enguany la primera edició del Premi de Protecció de Dades en el Disseny, que es tornarà a convocar el proper any. També estaran presents en el Mobile World Congress de Barcelona al febrer 2014 tractant el tema de l’impacte de les Apps sobre la privacitat.

A continuació, en Jordi Saldaña3 va destacar que, pel fet de tractar una sola dada personal en un SI, ja estem obligats a complir la llei, i en aquest sentit, les dades de geoposicionament sovint no es tenen en compte malgrat ser de nivell alt. Hi han moltes Apps gratuïtes que geoposicionen als usuaris de forma injustificada, és a dir, sense ser realment necessari per al funcionament de l’aplicació. Cal informar-ne l’usuari i requerir sempre el seu consentiment, cosa que no fan algunes aplicacions desenvolupades en altres països fora d’Europa, amb marcs legals molts diferents al nostre. I llavors, si hi ha alguna mena de conflicte, cal anar a litigar a l’estranger. Resumint-ho en una frase, el Sr Saldaña va expressar que “Les dades estan al núvol però la responsabilitat està a terra“.

Pel que fa a la LSSI, “Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico”, cal que qualsevol aplicació web disposi d’un avís legal, una adreça de contacte, i si es venen serveis cal detallar les obligacions prèvies i posteriors a la contractació o compra. Les cookies de sessió o les utilitzades per a balanceig de càrrega per exemple, no necessiten consentiment. En canvi, sí el necessiten les cookies emprades per exemple per Google Analytics o per xarxes socials.

A més d’aportar la visió jurídica de la protecció de dades personals i la LSSI, el Sr Saldaña va destacar als assistents que es poden desenvolupar moltes aplicacions innovadores que tractin dades, però sempre cal sol·licitar un assessorament previ, fins i tot quan es tracti de projectes de integració o interconnexió. Finalment, cal tenir clar les mesures de seguretat a prendre i legalitzar els fitxers de dades declarant-los a l’agència.

A continuació, la Carme Sánchez4 va oferir als assistents la seva visió professional des de l’administració publica (Diputació de Barcelona). Va remarcar la necessitat d’aplicar el que s’anomena “Privacy by design“, o privacitat i seguretat des del disseny, des del moment en que es dissenya una aplicació i al llarg de tot el procés. Segons va dir “Aplicar la privacitat i la seguretat des de l’inici és una manera d’estalviar molts diners en els projectes. En aquest sentit, també és important que les aplicacions i serveis passin proves sobre el compliment de normatives amb resultats satisfactoris.

A continuació, ens va parlar de la figura del DPO –Data Protection Officer– com a nova professió relacionada amb les TIC i el Dret, comentant que al 2014 entrarà en vigor el reglament europeu de protecció de dades que s’haurà d’aplicar en tots els estats membres i que servirà per homogeneïtzar el marc legal, ampliant els drets dels usuaris i imposant a les institucions i empreses d’un cert volum noves obligacions, com la de disposar d’un delegat de protecció de dades.

Totes les administracions públiques tindran la obligació de tenir un DPO degudament format, certificat i amb certa experiència, amb capacitat per realitzar funcions d’anàlisi, auditar, tenir un ampli coneixement del negoci i dels processos, capacitat de planificació i documentació, capacitat d’execució, capacitat per adoptar la protecció de dades per defecte des del disseny i en tot el cicle de vida del programari, i finalment, una relació privilegiada amb els reguladors.

A més, aquest nou perfil a cavall entre la enginyeria i el dret, serà l’encarregat de fer complir el reglament, formar el personal, vetllar per la conservació de la documentació i ser el contacte amb les autoritats de control. En definitiva, la introducció de la figura del DPO representarà un canvi substancial per als professionals de la privacitat, convertint-se en una mena de consultor intern amb grans dots de comunicació que desenvoluparà una funció organitzativa transversal.

Malgrat la necessitat de tenir un coneixement profund de l’organització, de la seva estructura i funcionament, és molt probable que els ens públics de mida petita o mitjana cerquin el DPO en consultories externes.

A la Diputació de Barcelona, la Carme és la DPO de l’organisme i se sent satisfeta d’haver realitzat el nou inventari de fitxers. Els principals obstacles amb els quals ha topat, però que ha salvat amb èxit, han estat l’absència d’exemples, la independència funcional, la manca d’avaluacions d’impacte en matèria de protecció de dades, i finalment, cercar i trobar proveïdors que compleixin amb la privacitat des del disseny.

Per acabar, l’Alfons Palacios5 va donar la seva visió acadèmica parlant de les assignatures en les quals s’estudia el marc legal TIC en el Grau en Enginyeria Informàtica i va destacar la necessitat de reforçar els plans d’estudi amb jornades complementàries com aquesta.

1En Jordi Cantenys és Enginyer Tècnic Informàtic, vocal de Dret a les TIC del COETIC i membre de l’APEP.

2En Santiago Farré és el Cap de l’assessoria jurídica de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

3Jordi Saldaña és Advocat de Roca Junyent i membre de la Junta Directiva d´APEP.

4La Carme Sánchez Ors és laDPO a la Diputació de Barcelona i membre de la Junta Directiva d’APEP.

5L’Alfons Palacios és Professor del Grau de Informàtica a l’EUPMT-UPC, Tecnocampus Mataró

Munich, un cas d’èxit de migració a programari lliure

El 8 d’abril de 2014 finalitza el suport per a Windows XP i Office 2003. Són moltes les organitzacions, públiques o privades, que s’estan plantejant, o pot ser ja implementant, una migració de les seves estacions de treball, o bé cap a Windows 7, o bé cap a GNU Linux.

Migrar a programari lliure té un cost elevat a curt termini degut al cost de formació del personal, les tasques de conversió de dades i les hores d’implementació, però si ho mirem a llarg termini, representa un estalvi enorme alhora que garanteix la independència tecnològica, la compatibilitat i interoperabilitat, la independència de proveïdor i la seguretat de la informació.

El programari privatiu, a més dels costos elevats que suposa el fet que una organització perdi el control sobre la seva pròpia informació, també té costos fixos associats gens menyspreables (llicències, actualitzacions, manteniment, etc).

En aquest sentit, tot i que es pot optar per una migració a solucions privatives argumentant un menor TCO i la homogeneïtat final del sistema, aquesta decisió comporta una sèrie de desavantatges futurs que una organització hauria d’avaluar amb prou rigor, ja que poden representar un sobre-cost econòmic important a llarg termini degut al lligam amb protocols tancats. De fet, quan es depèn d’un únic proveïdor, s’està condicionat a les mesures o canvis que aquest decideixi imposar unilateralment en qualsevol moment.

El projecte de migració a programari lliure de l’Ajuntament de Munich, capital de l’estat de Baviera (Alemania) és un cas d’èxit referent en aquest sentit. A l’origen de la migració, que es va iniciar al 2004, hi havien 14.000 estacions de treball i el motiu era el mateix que se’ns planteja ara al 2014: la discontinuitat del manteniment i suport de l’aleshores popular Windows NT.

El projecte ha acabat aquest octubre 2013, gairebé una dècada després, amb un estalvi declarat pel municipi de €10M, i encara que Microsoft ho discuteixi, en Peter Hofmann -cap del projecte- assenyala que el motiu principal no va ser mai el cost, sinó la llibertat i la independència del proveidor. Actualment hi han 14800 estacions de treball emprant Linux i més de 15000 emprant OpenOffice.

Hoffman diu: “If you are only doing a migration because you think it saves you money there’s always somebody who tells you afterwards that you didn’t calculate it properly… That was never the main goal within the City of Munich. Our main goal was to become independent.“.

A finals del 2013 sabrem el cost exacte de tot el projecte, tot i que a l’agost d’aquest any Munich declarava haver invertit €23M en la migració a LiMux i OpenOffice, essent un import molt menor als €34m que costava la migració a Windows XP. I què hauria costat ara passar a Windows 7? Sense dubte, l’estalvi és encara més gran perque ara ja no estan lligats a ningú i ja no els afecta la discontinuitat del suport de XP en favor de W7.

El més sorprenent de tot, és que l’equip de desenvolupament, migració i suport final de les estacions clients LiMux és de només 25 persones. Amb aquest model, l’ajuntament desenvolupa programari adient a les seves necessitats i alhora contribueix a la comunitat de programari lliure. LiMux està basat en Ubuntu, KDE, LibreOffice i OpenOffice.

I ara què? Doncs Munich continua desenvolupant LiMux (propera versió a l’estiu 2014) que incorporarà els canvis de la darrera versió Ubuntu LTS. Peter Hoffman està satisfet, perquè sap que ha demostrat a altres organitzacions, grans o petites, que és perfectament possible migrar al programari lliure i, tot i ser un procés difícil que consumeix molt de temps i esforços, fer-lo realitat no significa “apagar” la teva infraestructura IT.

From: www.techrepublic.com/